La guia alemanya no parava de parlar, mentre que el que estava gravat en castellà solament deia: "a la derecha edificio azul, a la izquierda comisaria de policia (això si, la més coneguda de tot el món), en frente un hotel (això si, el més important del món)...". I així tota l'estona, sense cap mena més d'explicació. Una falta de respecte en vers les altres nacionalitats, solament ells tenen dret a saber detalls i una explicació més acurada de la seva història?? Constantment fent referència a que lo seu era lo millor i l'únic del món!!!!! Esto me suena.
No el recomanem. Aquí teniu el nom de la companyia:
Bé, mentre feiem el tour ens hem enterat d'algunes cosetes.
Hem passat per un carrer on el metre quadrat val 10.000€. Les cases estan mrant al llac i solament es poden banyar la gent que viu a les cases.
Aquí hi han un edifici modern d'oficines amb dos parts inclinades. En el carrer Reeperbahn.
Aquí tenim la més famosa comisaria del món. Per què? No ho sabem. Suposem que surt en alguna sèrie alemanya i es pensen que es veu a tot el món....Sèrie "Hamburgo 112" ??
Hem passat pel carrer més perillós d'Hamburg, Altenwallb...
perquè cada dia canvia 2 vegades de sentit.
També hem sabut que les passejades en barco pels canals valen entre 60 i 80 euros, una hora, i que totes les companyies solament ho expliquen en alemany.
Evidentment no hem anat, sobretot pel preu i per l'idioma.
Hem tornat a l'hotel i per la tarda hem sortit a passejar.
Gràcies a l'Anna que veia una torre d'església lluny i volia anar a veure-la, hem arribat a l'església mig derruida a la Segona Guerra Mundial, de San Nicolás. Tot un símbol a Hamburg.
L'Església de San Nicolás (en alemany: St.-Nikolai-Kirche), d'estil neogòtic, era una de les cinc principals esglésies protestants (Hauptkirchen) de la ciutat d'Hamburg. Actualment es troba en ruïnes, i serveix com a monument commemoratiu i un important interés arquitectònic.
L'església va ser l'edifici més alt del món de 1874 a 1876 i encara avui és el segon edifici més alt d'Hamburg. San Nicolás és el patró dels mariners.
En 1987, la torre i alguns llenços de paret es van convertir en monument contra la guerra, instal·lant-se un carrilló de 61 campanes a la seva torre en 1993, que avui ressona solemne i profund travessant els carrers del mateix centre de la ciutat d'Hamburg.
En mig del que hauria de ser l'interior de l'esglèssia i que està sense coberta hi han dos esculturas. Una és una dona amb la ma estirada cap el cel i el cos ple de mans. És un monument al ésser humà.
L'altre és l'escultura "Die Prüfung" ("La Prova"), va ser creada per l'artista hamburguesa Edith Breckwoldt per a un monument commemoratiu en Sandbostel (Baixa Saxònia). En Sandbostel va estar situat un dels majors camps de concentració nazis. Més de 50.000 persones de totes les nacionalitats van trobar allà la mort. El pedestal va ser construído amb maons provinents dels barracons dels presoners, recollits pels propis alumnes del col·legi de Sandbostel. Sandbostel va ser també l'última estació per uns 10.000 presoners del camp de concentració de Neuengamme d'Hamburg.
Hi ha una inscripció que diu:
Cap ésser humà a tot el món / pot canviar la veritat. / Només pot buscar-la, / trobar-la, i servir-la / La veritat està a tot arreu.
Dietrich Bonhoeffer
I hem arribat a la zona del llac petit, al costat de l'Ajuntament. Estaven fent una festa de l'orgull gay.
Des que hem arribat a Hamburg veiem a l'Ajuntament penjada la bandera gay, i no enteniem que passava. Ara si!!!!! Anunciava la festa. Està bé que un ajuntament s'impliqui de forma normalitzadora en aquest tipus de festes. Guayyyy!!!!
Ens hem trobat un stand d'Espanya i ens han regalat unes bosses en les que hi ha un escrit que posa: "puta de playa".
I per acabar l'Anna i jo femt les guiris ens hem fet una foto amb un personatge que és molt conegut per Hamburg. Està a molts llocs pintat de diferents maneres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario