Nàpols és una ciutat portuària que la fama no la precedeix. No és una ciutat tant insegura, ni bruta, ni caòtica (bé una mica de caos si que hi ha, jejeje) com la pinten. Ens ha sorprès gratament. Situada a les faldilles del Vesuvi té l'encant de les ciutats amb molta història i que s'han anat adaptant als nous temps. És veritat que encara hi ha molta feina per fer, però la intenció hi és. Té racons sorprenents, paisatges que treuen l'alè i molta història per descobrir. Recomanem estar-hi uns dies per assaborir els seus carrers, els museus, la gastronomia i la seva gent temperamental i una mica caòtica. No us decebrà. El seu centre històric és patrimoni de la humanitat.
Castel Nuovo. La seva edificació data de l'època de Carlos de Anjou, que després d'ascendir al tro va traslladar la capital de Palerm a Nàpols. 1266.
Al subterrani del castell estava la presó i en aquell temps el mar entrava per sota. Els presoners moltes vegades morien ofegats. Si voleu fer el Tour Free a Nàpols, el lloc de trobada és a la dreta del castell a les 11:00 matí. Són visites guiades a peu per gent que viu a Nàpols i quan acabes dones la voluntat.
La Galleria Umberto I és una galeria comercial construïda entre 1887 i 1890. Estan al costat del Castel Nuovo. La zona on es troba estava molt urbanitzada en el s XVI. Tots els carrerons que l'envoltaven tenien mala fama ja que és on es trobaven les tavernes, els prostíbuls i es cometien delictes de tota mena. També tenia un entorn higiènic pèssim. Hi havien hagut moltes epidèmies de còlera. El govern va aprovar la llei de sanejar la ciutat: Risanamento. I també Santa Brígida entrava en el pla. Es van presentar vàries propostes i el projecte guanyador va ser el de l' enginyer Emmanuele Rocco i desprès ampliat per Ernesto di Mauro.
Al mig de la plaça hi ha la rosa dels vents i els dotze signes del zodíac.
Una botiga curiosa de granitas al costat del Casel Nuovo.
En aquesta plaça del barri espanyol hi han dues escultures que representen un nen i una nena. Serveixen per recordar i homenatjar el que van fer els nens i les nenes a la Segona Guerra Mundial. Des de la plaça del Municipi van aconseguir portar a l'exèrcit nazi fins al barri espanyol. Era una trampa i els seus habitants quan van tenir els soldats als carrers des dels balcons els hi van tirar de tot fins a aconseguir la seva retirada.
Aquest carrer està al barri espanyol i divideix la ciutat en dos.
Aquesta escultura està dins de la universitat d'arquitectura a un cantó del carrer.
Una de les coses que més ens ha sorprès ha estat el metro. Molt net, amb aire condicionat potent i preciós. Les estacions de la línia 1 estan dissenyades per artistes d'arreu del món. És un museu d'art contemporani en les entranyes de la ciutat. El bitllet val 1 €. També hi han passis d'un dia, per hores, etc.
Estació "Toledo".
Robert Wilson és americà de Texas. És dramaturg, director de teatre i arquitecte.
En aquest passadís quan vas caminant el mar es va movent. Es impressionant.
Aquesta part està dissenyada per un arquitecte, pintor i escultor català: Oscar Tusquets ( germà de l'editora Esther Tusquets).
Això que es veu és un con que dona a una finestra exterior i les llumetes van canviant de color.
Aquesta és l'estació "Universitat". Dissenyada per Karim Rashid. Dissenyador industrial i d'interiors nascut a El Cairo. Egipte.
On agafar forces?
És obligatori fer una parada al Gran Caffe Gambrinus.Piazza Trieste E Trento.
Al costat del Palau Reial.
És un tradicional cafè literari on anaven escriptors com Oscar Wilde, Jean Paul Sartre, Ernest Hemingway...i en el 1890 va fer parada l'emperadriu d' Austria, Sissi.
L'Anna prenen un Cafè Babà (babà és un pastisset típic napolità) i la Teia un Cafè Gambrinus.
Una granita de menta al bar de la Cartuja. Si entreu a la Cartuja amb l'entrada us fan descompte.
Aquest restaurant es diu Trattoria Medina. Via Medina 32. Les parets són pintures que et transporten a diferents llocs i moments de la vida napolitana. Es menja molt bé i no és car.
Aquesta és una pizzeria que vam descobrir per casualitat: Trianon de Ciro. Via Pietro Colletta, 44/46
Pizzes molt bones i molt barates. És una de les pizzeries més famoses del món.
Aquesta pizzeria ens l'ha recomanada el guia de free tour: PIZZERIA 900. Via Pasquale Scura, 4
Molt bé de preu i molt bo. Avui hem menjat pasta.
El Museu Arqueològic de Nàpols està considerat un dels més importants en el seu gènere d'Europa, tant per la qualitat com per la quantitat d'obra exposada.
L'edifici del Museu, va començar a construir-se l'any 1585, també té un gran interès arquitectònic i, de fet, és un dels principals palaus monumentals a Nàpols. Es troba a la plaça del Museu, n º 19.
- Constitueixen el museu quatre els nuclis fonamentals: la col·lecció Farnese, composada. Per objectes de Roma i el seu entorn; les col·leccions pompeians, amb testimonis de Pompeia, Herculaneum, Stabiae i Boscoreale i altres jaciments antics de la zona del Vesubi, que pertanyents principalment a les col·leccions borbònica; altres objectes pertanyents a col·leccions menors adquirides o donades al Museu (per exemple, la col·lecció Stefano Borgia, la Santangelo, la Stevens, la Spinelli); objectes de les excavacions realitzades per la Direcció General d'Arqueologia de Nàpols i Caserta (secció prehistòrica, Cumaná, Pithecusae, Neàpolis), que depèn del Museu.
El Jaume bocabadat amb el Toro de Farneso.
- La Catedral de Nàpols (italià: Duomo di Napoli o Duomo di Santa Maria Assunta) és el principal edifici de culte de Nàpols. Té una importància central a nivell històric, probablement, en l'antiguitat, en el seu lloc es va situar un temple dedicat al Déu Apol·lo. La primera catedral va ser construïda per Constantí al segle IV. L'actual catedral va ser construïda per la casa d'Anjou. Alberga el baptisteri de més antic de l'occident.
- Sant Genaro que té una capella és el patró de la ciutat. La seva diada es celebra amb processons i amb la liquació de la seva sang. Aquest dia la seva sang passa de sòlida a líquida. I confirma la seva protecció a la ciutat. Per això també és diu de Nàpols ciutat de la sang.
- Aquest any la sang de San Genaro s'ha liqüat davant del Papa Francisco. :-o
- En aquest bust es guarda el crani de Sant Genaro.
Aquest carrer prop del duomo està ple a petar de botigues d'artesans. Pots comprar des del típic corn napolità que porta bona sort, pol·lixineles fins qualsevol figura de pessebre.
EL CORN DE LA BONA SORT
- Ha de ser de color vermell, color associat amb bona sort i la victòria de batalles. Sembla que ha de ser fet a mà. Ha de ser un regal, per tant és eficaç com un amulet, diuen que és un gran protector contra el mal d'ull i és un portador de bones vibracions... També ha de ser dur, tort i amb la punta fina. (tuost, stuort e cu'a pont). Diuen que és el millor antídot per bloquejar les males vibracions.
- A Nàpols, els mateixes fidels que és fan la senyal de la creu al passar per davant de les esglésies no dubten a fer el signe de les banyes (amb els dits polze, índex i petit a assenyalant amb la mà a terra) per protegir-se del mal d'ull. Aquesta tradició es va utilitzar en 3.500 aC. Els veïns penjaven el corn a l'entrada de les seves barraques com un símbol de fertilitat. Llavors la fertilitat estava associat amb el poder i, en conseqüència, a l'èxit. També s'oferien banyes als déus per ajudar animals de reproduir-se.
- Segons la mitologia, Júpiter va donar una banya amb poders màgics a la seva Dida com a símbol de gratitud. En l'edat mitjana, aquest tipus de talismà va ser difós per tota Europa i els joiers eren coneguts per a la realització dels seus collarets i polseres creades amb un gran nombre de banyes vermelles per a la bona sort. Els homes portaven una única banya i el tocaven i li feien petons abans del combat per guanyar les batalles.
La ciutat de Nàpols apareix dominada des de qualsevol punt de vista per la imponent mole de Castel Sant'Elmo i les parets blanques del monestir de Sant Martí. La Cartoixa va ser fundada l'any 1325 per Carlos del il. lustre, fill de rei Roberto de Anjou, en el turó de Sant'Erasmo, on hi havia una fortificació primitiva militar. Es pot pujar amb un funicular que surt del carrer Toledo, amb cotxe, amb bus o amb el bus turístic.
En el seu interior hi ha una col·lecció de pessebres de totes mides.
On és el nen Jesús ??
Les vistes a la ciutat i el seu golf són espectaculars.
A dins hi ha el Museu Nacional d'art de Sant Martino.
- El cor del monestir és l'església, que encara conserva l'empremta gòtica original. El cicle de frescos i capelles, les naus i el presbiteri pintures fan d' aquesta església una galeria real de la pintura barroca amb obres de Caracciolo, Guido Reni, Ribera i Stanzione, bustos de marbre d'Antonio Domenico Vaccaro, i el magnífic joc de colors de l'altar amb la seva impressionant balustrada rococó o marbre dels seus paviments i parets dissenyats per Cosimo Fanzago.
- El Palau i el Museu de Capodimonte (italià: Museo di Capodimonte) és un palau de grans dimensions de la casa de Borbó a Nàpols (Itàlia), inicialment utilitzada com a residència d'estiu dels reis de Nàpols i les dues Sicílies i que actualment conté la col·lecció d'art del Museu i la galeria Nacional de Capodimonte. El museu acull obres de Giovanni Bellini, Sandro Botticelli, Caravaggio, Rafael Sanzio, Masaccio, Ticià, Lorenzo Lotto, Guido Reni, Annibale Carracci, Luca Giordano, Artemisia Gentileschi, Francisco de Goya, José de Ribera i Simone Martini entre d'altres.
- De Caravaggio solament una. Les de Botticelli no ens les van deixar veure.
- S'havia espatllat l'aire condicionat i feia una calor horrorosa. Pobres obres d'art. En el museu hi havien dos nens visitants que jugaven a tirar-se sabates pel cap i a córrer. No hi havia cap vigilant. Les obres d'art passant calor i patint que no els hi anés a parar alguna sabata a sobre. Pobres obres d'art.
Sala de ball
Parc de Capodimonte. A que no diríeu mai que és Nàpols, oi ? Preciós.
I per acabar la nostra estada a Nàpols, un gelat a la pastisseria gelateria Leopoldo (a Nàpols hi han vàries) oberta l'any 1940. Fan productes típics napolitans. També hem comprat unes rosquilles que es diuen "Taralli Napoletani" de 'nzogna e pepe. Ens han dit que són ideals per menjar prenen una birra. Ho provarem a Palau.
I no deixeu de llegir aquest article de la revista Clarín:
NAPOLES TE ROBARA EL CORAZON
Aquí teniu l'enllaç:
És el que millor expressa el sentiment que ens queda després d'haver viscut cinc dies a Nàpols.
