És una ciutat petita o un poble gran preciós.
El seu nom prové del noruec antic "Bryggia" (ponts, molls, atracaderos). És interessant destacar que en l'idioma flamenc/neerlandès «Brug» significa «pont», i que aquesta ciutat ostenta com a nom el plural d'aquesta paraula a causa de la gran quantitat de ponts que en ella existeixen.
El major atractiu de Bruixes és el seu casc històric, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2000. Encara que en gran part ha estat reconstruït, aquest centre urbà és un dels més grans atractius europeus, ja que manté intactes les estructures arquitectòniques medievals.
En el s.XIV Brujas va crèixer molt. A partir del XVIII va passar per diverses dominacions en un procés empobridor, fins a quedar com una relíquia, gairebé morta, com la va retratar Georges Rodembach en Brugges la Morte. Gràcies a aquest llibre va començar a tornar a florir.
Avui és una ciutat totalment volcada en el turisme, no té altre entrada econòmica. Sembla un parc temàtic però amb molt d'encant. Una de les atraccions són unes barques que van a tota pastilla pels canals i que cobren 7,60€ per persona.
És la ciutat xocolatera més important del món. També hi ha una fàbrica de cervesses, i el nom de la cervessa, traduit és: El boix de Brujas. Això té una història. Va arribar l'emperador Maximilià i els del poble el van rebre amb una gran festa, tota la gent al carrer, cantant, ballant i aleshores li van demanar al Maximilià que necessitaven la construcció d'un manicomi a la ciutat, i ell els hi va contestar que construiria una muralla al voltant de la ciutat perqué en ella tots estaven boixos!!!
Aqui teniu la fàbrica se cerveses.
Les cases fetes de pedra són de les persones que tenen més cèntims, ja que la muntanya més alta a prop té 600 metres i no hi han canteres, per això la majoria de les cases estan construides amb maons fets amb fang cuit.
Perquè hi han tants cignes a Brujas???
Dons perquè l'Emperador Maximilià va introduir un nou impost per la guerra, els habitants es van negar a pagar, van fer presoner al Compte de la ciutat, que de cognom es deia "coll de cigne", varen retenir a l'emperador i davant seu li van tallar el coll al compte. Aleshores l'emperador va treure l'impost i en memòria del seu amic mort va prohibir que es matèssin els cignes i va obligar als habitants a donar-lis sempre menjar.
Hem estat en un jardí d'una casa particular. La gent que hi viu no li molesta que els turistes entrin a veure'l.
Recomanem el restaurant Brasserie Cambrinus, Philipstockstraat, 19
Per fi hem pogut menjar un plat normal, bo i típic belga. Ah! I no era car.
Es diu: Carbonade flamande ( carn amb salsa de cervesa i xocolata) Boníssimmmm!!!
A la plaça Burg de la ciutat de Bruixes, una de les més boniques i belles del centre de la localitat, es troba la basílica de la Santa Sang, o Heilig Bloed per als belgues. En realitat es tracta d'una doble capella superposada. En la part inferior ens trobem amb l'església romànica de Sant Basilio, de 1143, i en la part superior la basílica pròpiament aquesta, construcció gòtica dels segles XV i XVI.
En el primer pis de l'església es troba una de les façanes més enlluernadores de Bruixes. Els belgues la coneixen com la Steeghere. Va ser construïda en gòtic tardà i d'estil renaixentista al segle XVI. Posteriorment, va ser demolida a conseqüència de la Revolució Francesa, encara que més tard va aconseguir restaurar-se de nou. L'original estil romànic de Sant Basilio correspon al segle XII. En el seu interior, en el costat esquerre del cor es troba l'antiga capella dels empleats del registre civil, construïda en 1503. En la part dreta es pot veure una preciosa estàtua de la Verge, de 1300.
El pas entre la nau principal i les capelles laterals està decorat amb un timpà on es mostra esculpit el baptisme de Sant Basilio. En el primer pis ens trobem amb la Capella de la Santa Sang. Al principi va ser construïda sota l'estil romànic, com la de Sant Basilio. Però al segle XV es va canviar completament al gòtic. La decoració mural de l'església és més posterior, concretament del segle XIX.
La Revolució Francesa també va tenir el seu paper en la basílica, eliminant les vidrieres originals. Un gran nombre d'elles es van traslladar al Museu Victoria de Londres. Les que avui poden veure's en la basílica són del segle XIX. En l'altar de plata es conserva la relíquia de la Santa Sang. Aquesta relíquia es mostra al públic tots els divendres i tots els dies que van del 3 al 17 de maig. Fora de la basílica es troba el Museu de la Santa Sang, que conté el santuari de la relíquia i altres tresors pertanyents a la capella.
La relíquia de la Sang es conserva en una ampolla de cristall de roca que data dels segles XI o XII. Des de la seva arribada a Bruixes cal dir que mai s'ha obert. És gairebé segur que l'ampolla es va realitzar en l'antiga Constantinoble, avui Istanbul, i estava destinada simplement per contenir perfum. La Bíblia mai esmenta que es preservés en cap lloc la Sang de Crist. Un dels evangelis apócrifos esmenta que José de Arimatea va conservar la sang després d'haver rentat el cos de Jesús.
La tradició afirma que Diederik van der Elzas va portar la relíquia que conté la Sang de Crist des de Jerusalem a Bruixes després de la Segona Croada. Recents recerques conclouen que la relíquia va arribar més tard a Bruixes, probablement al voltant de 1250, i que prové d'Istanbul. L'adoració de la relíquia està en l'origen de la famosa Processó de la Santa Sang que se celebra cada any en Bruixes durant el mes de maig. Els ciutadans, disfressats amb vestits històrics, escenifiquen en la processó escenes bíbliques i rememoren l'arribada de la Santa Sang fins a la ciutat.
Aqui estava la Plaça dels curtidors i el mercat del peix per la gent pobre. Antigament era una plaça que feia molta pudor. En una cantonada d'una paret de la plaça hi ha una escultura d'un cap fent cara de fàstic.
En una altra plaça més neta era on la gent rica comprava el peix.
Hem estat al Beateri, aquí solament hi vivien les dones solteres o vídues, el Beateri de Brujas és una atracció turística que data del segle XIII. Era un lloc al que s'anava per trobar la tranquil·litat i la reflexió, és un edifici que ha estat restaurat pel que no podem veure l'original. Va ser fundat en 1245 per Margarida de Constantinoble, i té una església de maó construïda en 1917, diversos arbres i les cases de les religioses que ho envolten. Forma part des de l'any 2000 del Patrimoni de la Humanitat segons la UNESCO. Ara tenen cura d'ell les monges benedictines.
L'església del Beateri
La Madonna de Brujas és una escultura realitzada en marbre per Miguel Ángel entre els anys 1501 i 1504. D'1,23 metres d'altura, es troba a l'església de La nostra Senyora de Brujas.
Va ser realitzada immediatament després que la Pietat del Vaticà, per encàrrec d'uns mercaders flamencs, els Mouscrom. La Verge i el Nen presenten semblant moviment en les vestidures amb la citada Pietat, però aquí el grup adquireix una solemnitat plàstica, a causa de la seva verticalitat, semblada a una arquitectura. El rostre de la Verge és ovalat, de gran bellesa clàssica, i queda emmarcat per les ondulacions del vel. Es troba com si estigués en un moment de pensament profund, mostrant-se amb una gran serenitat, mentre el Nen, dempeus, està recolzat entre les cames de la seva mare i junta la seva mà amb la d'ella, donant amb l'energia d'aquest gest la sensació dinàmica que ell sosté a ella.
Per una carta de Giovanni Balducci dirigida a Miguel Ángel amb data 14 d'agost de 1506, s'informa del trasllat de l'escultura a Brujas comprada per Giovanni i Alessandro Moscheroni. Va ser col·locada en una capella de l'església de La nostra Senyora, on la va veure Dürer en 1521. En l'època de Napoleó va ser portada a França i retornada a Bruixes en 1815; va sofrir una altra substracció similar per part de les tropes alemanyes en la Segona Guerra Mundial, però va acabar tornant a la seva ubicació original.
Per veure-la has de pagar 2 €
A dins també estan les tombes de Carlos el Temerario i de la seva filla Maria de Borgonya. I en una caixa a sota està el cor del seu fill, Felipe el Hermoso. Ella volia descansar al costat del cor del seu fill.
A la caixeta negra del mig sembla ser que hi ha el cor. El Miquel ha estat fent de guia turístic a uns espanyols que estaven preocupats perquè no trobaven la caixeta...jajajaja
En fi, Brujas és meravellosa...segur que tornem!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario