ERICE UN POBLET MEDIEVAL AL CIM D'UNA MUNTANYA

Hem passat el matí a Erice, al costat de Trapani. Hi han tres maneres d'arribar des de Trapani: amb funicular (Funivia de Erice www.funiviaerice.it/ ), una bona carretera i una altra plena de corves més tancades que la carretera de l'arrabassada i uns precipicis que "quitan el hipo y algo más". Dons nosaltres com som així de xulos hem agafat la del hipo!!!! Quin cangueli!!! Quan hem arribat a dalt a l'oficina d'informació ens han dit que hem agafat la carretera més pericolosa !!. Això si, les vistes impagables. La baixada l'hem feta per l'altra banda. A dalt es pot aparcar bé amb el cotxe, en zona blava pagant.

Erice està rodejada per una muralla i per entrar a tots els edificis que són interessants s'ha de pagar. 

• Està sobre el Monte San Giuliano, a 751 m  i el seu el nom deriva de Eryx,  sícul-itàlic que significa "Muntanya". Si la boira ho permet diuen que es pot veure l'Etna o Tunísia.
• 
  

• Erice habitat des del paleolític, combina molts trets sicilians com la urbanització normanda, l'organització àrab de l'habitatge al voltant del pati i una àmplia gamma de dolços realitzats amb la recepta que abans es feia als convents.
• 
  

El punt més alt d'Erice, on destaca el castell era precisament el lloc de culte i veneració - arreu del món clàssic i l'oest territorial, de les deesses d'amor i la fertilitat, Astarte per fenicis, grecs Afrodita i Venus als Romans.

Diuen que en un temple les sacerdotesses com ofrena sacra es prostituïen amb els peregrins per rebre donacions.

Aquesta ciutadella àrab, va ser normanda a partir de 1167 temps, quan després de la conquesta del compte Ruggerio, adquireix els carrers urbans l'organització i on posteriorment es van construir palaus, muralles i esglésies.

SANT VITO LO CAPO I SAGESTA. DOS LLOCS BEN DIFERENTS

• La península on es troba Sant Vito lo Capo té als costats dos parcs naturals, el Monte Cofano i la naturale de Riserva dello Zingaro. El municipi, amb palmeres, les cases baixes amb i patis s' assembla a la casba tradicional del Marroc. Un dels plats de la cuina local és el cuscús, i es fa el Festival cuscús que reuneix els mestres cuiners d'aquesta especialitat de la Mediterrània en una competició per països se celebra cada any.

• San Vito té un passat històric que sorgeix a partir del Torrazzo, l'antiga torre fortificada de vigilància que a diferència de les obres de l'arquitecte militar Camillo Camilliani, actuava com alarma contra els atacs berbers durant l'edat mitjana, va ser construït per iniciativa privada per a la defensa de la tonnara adjacent. Un altre monument important és el Temple de Sant Crescentia, d'estil àrab-Normand, i que està relacionat amb la llegenda de St Vito, màrtir executat per Dioclecià.

Ens hem acostat a la platja però era impossible veure l'aigua de tantes hamaques i para-sols, tots del mateix color i de lloguer. Quan hem aconseguit veure el mar, estava ple de gent. Cristal·lí si, però moltíssima gent. I ens han aconsellat que anéssim a banyar-nos a Santa Margherita. Res de l'altre món. Aquest cop no l'hem encertat massa.

Desprès hem anat cap a l'antiga ciutat grega de Segesta. Està a uns dos quilòmetres del poble.

• El seu origen és encara incert. Segesta estava habitada pels Elimis, un antic poble grec, que van hel·lenitzar l'assentament a la seva arribada a Sicília, segle XII abans ac. Del 580 ac té evidencies de controvèrsies  amb la Colònia de Selinunte. Després de la derrota que va patir malgrat l'ajuda atenesa, els cartaginesos va oferir suport a Segesta, destruint el rival de Selinunte i Agrigento, Gela i Himera el 409 aC. 
• Destaca el Temple Doric. Malgrat la seva grandiositat i el seu perfecte estat de conservació, el temple està inacabat. Actualment es fan representacions de teatre, música...

Al costat del temple, si seguim un camí a Monte Barbaro podrem pujar el turó on es troba el teatre grec. Són 2 km de pujada. Es pot fer a peu o en un bus que et cobren 2€ per persona, pujada i baixada. I és el que hem fet.

Construït en la segona meitat del segle III a.c. la seva càvea de 63 metres s'orienta cap al nord, a diferència dels teatres grecs habituals. Aquesta particularitat és la enlluernadora vista que ofereix els passos dels turons amb el tenyit del blau mar Mediterrani. També es fan representacions a l'estiu.

Desprès hem tornat a sopar a Trapani i en acabar hem menjat un dolç tí pic sicilià: un brioche farcit de gelat. No podem continuar així. Haurem de fer una pregària a Sant Colesterol perquè ens lliuri de les temptacions.

CAP A TRAPANI

Hem llogat un cotxe per anar cap a Trapani. Ja ho teníem fet des de Barcelona. Ens han dit que els trens de rodalies  no funcionen massa bé. Hem passat per una carretera de costa i a vegades interior. Poca circulació i hem anat coneixen la terra siciliana. També hem agafat una estona l'autopista. De fet més que una autopista és una autovia. La velocitat màxima que ens permetien era entre 80 i 100.

Hem parat pel camí una estona per estirar les cames. Badia

Arribats a Trapani. Passejant per la ciutat i prenen un capuccino.

És una ciutat costera turística però amb poca gent. Hi ha turisme però el just.

Està neta!!!! No ens ho podem creure. I les motos no et persegueixen. La conducció és adequada. Si entreu amb el cotxe en un parquing públic i us trobeu amb uns quants negres que t'indiquen on has d'aparcar, els hi seguiu la corrent i els hi doneu alguna propina. Et posen una senyal al cotxe conforme has pagat la tasa i suposo que evites trobar-te'l amb algun desperfecte.

Hem sopat en un restaurant molt bo i barat, al costat d'on hem fet la foto. Molt recomanable: TRAMURA. A la Mura di Tramontana. Trapani.

A Sicília no deixeu de prendre els granitas. Són granissats tipus sorbet. Molt bons. Sobretot el de llimona. No porten nata. És la fruita exprimida i gel picat.

Contraportada Palermo

PALERM, ciutat d'un passat dens que encara espurneja a pesar de la decadència general.

 

     

A la nit té encant .... però sempre amb precaució.

 

MUSEU DE LA MARIONETA. PUPPIS SICILIANS

Desprès de dinar uns "fetuchinis" del chef boníssims, al restaurant Al covo dei beati Paolo. Piazza Marina 50. (No és molt barat però té molt bona qualitat), cap el Museu de la Marioneta hi falta gent.

 Vam visitar el Museu de la Marioneta de Palerm. És el més gran d'Itàlia. Hi ha una sala amb més de 400 puppis sicilians però el fons del museu té més de 4000 titelles.

Titelles d'aigua del Vietnam

Bunrakus japonesos

Ombres

I molts més...després en el mateix museu hi ha un teatrí que fan representacions de dilluns a dissabte a les 18:00 el preu és de 10€ per persona visita museu i representació. I vam gaudir d'una obra de titelles típica siciliana. Si aneu a Palerm no us ho perdeu.

• L'òpera dei pupi (titelles al Teatre italià) és una representació teatral en què els seus protagonistes són cavallers de Carlomagno. El principal és Orlando. Aquestes titelles de fil i tija són una de les tradicions sicilianes més antigues i populars. Coneguts a Europa des del segle XVIII, van arribar a les Amèriques de la mà d'un immigrant sicilià, el titellaire Agrippino Manteo.
  La "Opera dei pupi" va ser declarada una obra mestra del patrimoni Oral i Intangible de la humanitat el 2001 i inscrita com a representant Cultural intangible de la humanitat de la UNESCO el 2008. 
• Antigament cada setmana es representava un capítol de la història i d'aquesta manera tenien enganxat al públic. Són els primers culebrons que s'han fet !!!!! I els millors !!!! Era tant la credibilitat dels personatges i les històries que moltes vegades gent del públic pujava a l'escenari a ficar-se amb el titellaire o el puppi per renyar-lo o insultar-lo. Aquí podeu veure a Orlando que ha matat a tots els dolents.

Quan va acabar la representació va sortir el manipulador Salvatore Bumbello i va ensenyar al públic la manera de manipular:

I AQUI PODEU VEURE LA NOVA ADQUISICIÓ DE LA COMPANYIA TEIA MONER PER LA SEVA COL.LECCIÓ:

ORLANDO, un puppi construÏt cap els anys 1960 per un mestre titellaire sicilià. Un puppi que ha trepitjat molts escenaris i ha guanyat moltes batalles.

Estem emocionats i molt contents !!!!!

I desprès d'aquesta tarda tant emocionant a sopar !!!

Restaurant Pelledoca, Piazza Marina 32

Pizzes i amanides boníssimes i molt bé de preu !!!!!!

TOP RÀPID PALERMO

Avui hem fet de vianants per Palermo. Els crits més escoltats han estat CUIDADO, CUIDADO, CUIDADO..UNA MOTO, UNA MOTO, UNA MOTO...Motos per a tot arreu, per davant, per darrera, per la dreta, per l'esquerra, per damunt, per sota, per dins per fora... Uffff. Però entre moto i moto, hem anat descobrint cosetes que fan de Palermo aquesta ciutat tan contradictòria. Una d'elles ha estat l'església de Sant Francesc d'Asis.

• La basílica de Sant Francesc d'Assís és una de les més importants i tradicionals de esglésies Palerm. En l'àmbit artístic el seu origen està lligat a l'extrem de ' 200 i ' 300 primers gòtica, però durant la seva llarga història ha estat subjecte a aportacions i canvis en la seva arquitectura i la decoració i ofereix com a resultat, els primers exemples d'art renaixentista de tota Sicília. Malgrat la calamitat del terratrèmol del segle XIX i la destrucció de la guerra, una restauració efectiva, feta en la segona meitat del segle XX, permet  gaudir de la visita. És al costat de l'església del convent de San Francisco, que, actualment, és la seu de la biblioteca Francescana di Palermo.

 

Davant de l'esglèsia hi ha una façana molt curiosa !!!

I caminant, caminant hem passat per una botiga on el Jaume volia comprar-se un barret. El disseny de l'aparador quedaria perfectament integrat en la fira ARCO de Madrid, fins i tot no estaria fora de lloc en Tate Modern de Londres. Fixeu-vos en el detall de les piles i piles de coses!!!!

Decididament Palerm és una ciutat de disseny per descobrir i per mostra el que ve a continuació.

Títol: VIGILA NO TOPIS AMB EL MOTXO

Pels amants de les emocions fortes, aquí teniu uns balcons sense terra.

A Palermo ho tenen tot lligat i ben lligat. Sobretot les cadires.

 Atracció turística amb molta olor a disseny, anomenada MONUMENT A LA MERDA.

I el pobre cavall que ha de dir, també li han posat un barret de disseny: Vitorio & Luccino ?

• Font de la plaça Pretòria.
  La Fontana Pretòria, situat a la plaça Pretòria, a la ciutat de Palerm, Sicília, potser és la font més curiosos de tota la ciutat.
  Ocupa el centre de la plaça i s'eleva a un nivell més alt que la Via Maqueda, que abasta un costat de la plaça. Don Pedro de Toledo, sogre de Cosme I de Mèdici, gran duc de Toscana, va ordenar els escultors Francesco Camilliani i Michelangelo Naccherino una font per al jardí de la seva residència florentí. Després de la mort del client, en 1552 i gràcies a la mediació del seu fill, García de Toledo, va ser adquirida per al Senat de Palerm i es va traslladar al seu lloc actual.
  Les bateries amb aigua monstres, animals mitològics i els quatre rius de Palerm, l'Oreto, la Papireto, la Gabriele i la Maredolce s'organitzen en tres concèntrics, envoltat de nivells amb estàtues.
  Ara s'anomena també la font de la vergonya a causa de la nuesa de les estàtues.

Aquí tenim la Chiesa capitolare di S. Cataldo. El color vermell de les cúpules és una errada de l'arquitecte G.Patricolo que la va restaurar al s XIX. És d'estil àrab-normand.

És molt petita però preciosa. Una joia de Palermo.

• Va ser fundada el 1160 per Maione de Bari, Almirall del Regne i primer ministre. Durant la major part de la seva història, aquesta església va pertànyer al Bisbat de Monreale. El 1866, la llei del confiscating de la propietat de l'església, es va fer càrrec del Regne d'Itàlia, que el transforma, inicialment, una branca d'entrada llavors, entre el 1882 i 1885, i va restaurar-lo en la seva forma actual. Durant un temps va ser oficina de Correus. 😳 Coses sicilianes !!!
  Sant Cataldo va tornar a ser lloc de culte a la 1932, des de llavors s'encarrega de l'ordre del Sant Sepulcre de Jerusalem, el segell es pot veure en els capitells de les columnes i el portal. Al 1943, durant la guerra, un edifici annex a l'església va ser seriosament danyat per un bombardeig. El 1948, per netejar les runes, van arribar a la llum restes de la muralla antiga fenici-romana. És pot visitar de 8: 30h a 12:30 i de 15: 00h a 18:00 h, entrada costa 2,50 € per als adults i 1,50 € per als nens.

Giulio Lasso († 1617), Va ser el projectista de la plaça dels Quattro Canti al centre de Palerm. Quattro Canti, oficialment coneguda com Piazza Vigliena, va ser erigida per ordre del Virrei de Sicília (Duc de Maqueda) entre 1608 i 1620, a la cruïlla de les dues principals carrers de Palerm, la via Maqueda i el Cors Vittorio Emanuelle. La plaça presenta quatre costats formats pels carrers, i els altres materialitzats en quatre edificis barrocs de façanes idèntiques, que inclouen cadascun una font i tres estàtues. Aquestes últimes, disposades en successius nivells, representen les quatre estacions, els quatre reis espanyols de Sicília, i les quatre patrones de Palerm, Cristina, Olivia, Nimfa i Àgata. La façana sobre cada cantonada és còncava, i s'eleva quatre pisos. Les fonts arriben al nivell del segon pis, i els pisos tercer i quart contenen les estàtues en els seus nínxols. En el seu temps, la plaça va ser un dels primers grans exemples de planejament urbà d'una ciutat europea.

Lasso no va sobreviure per veure el seu projecte acabat, que es va acabar sota la supervisió de Mariano Smiriglio, que va ser a més l'arquitecte del Senat de Palerm. 

Cotxes i cotxes per tot arreu!!!!!

 

La catedral no ens ha impressionat massa. 

• Primer de tot, era una basílica bizantina, que, en 1185, l'arquebisbe de Palerm va ordenar per aixecar un temple planta basilical amb tres absis. El bisbe volia competir amb la bellesa i el poder de la catedral de Monreale. La catedral de Palerm ha estat reformada gradualment.

 

La capella Palatina impressionant. Una gran joia molt cuidada que contrasta amb la resta de monuments i esglésies que estan deixades de la ma de Déu ( mai millor dit ).

• És la Capella Reial dels Reis normands de Sicília situada al Centre de la planta baixa del Palau Reial.

Curiós els ventiladors!!!! Palerm i els seus contrastos!!!!!

Arribant al Mercat Ballarò.

Quasi al costat

• És un mercat que ha existit des de l'any 1500. El més antic de la ciutat. Mentre que inicialment eren els productes exclusius fruites, peix, carn i verdures tots ells frescos, avui en dia està obert a altres tipus de productes. En això actualment podem trobar parament i menjar típic de Palerm. Ah!!!! I veieu on està el Miquel? Dons també passaven motos i motos i motos i motos!!!!!!

Restaurant molt recomanable i no car: PELLEDOCA. Piazza Marina 32