Hem arribat a Inverness en tren.
Una cosa important, si teniu la reserva o heu comprat el bitllet per internet, abans de pujar al tren heu de treure el bitllet en paper a la guixeta o en una màquina posant el número de referència.
Dues horetes veient paisatges típics escocessos. Una delícia.
Aquest és l'hotel on ens hem allotjat. Hotel Carriegarht. Hi ha una llegenda urbana que diu que en aquest hotel hi ha un fantasma d'una sirvienta de la casa de l'any 1871, Agnes Fraser. En aquella època era una casa privada. Se senten veus i sorolls. Sobretot a l'habitació número 2, precisamente on van dormir el Jaume i l'Anna. Ell va sentir una veu d'una dona i l'Anna una presència que li passava pel darrera. Ells no savien res de tot això. 😱😱😱😱. La veritat és que els llits eren molt incòmodes i nosaltres tampoc hem descansat bé. Aquest hotel és un pub. El personal és molt amable i es menjava molt bé. Però em sembla que no tornarem.
Aquí hi ha una web on explica tots aquests successos paranormals:
Hem fet dos tours turístics en castellà amb una empresa familiar excel.lent. Els guies són una parella: l'Angela i José Ramón (JR). Us ho recomanem. Són molt legals i seriosos. Bona gent i els tours molt interessants i divertits. El primer dia erem unes dotze persones i el segon set. Unes activitats molt personalitzades.
Aquí teniu la seva web:
En aquest primer tour hem visitat Clava Cairns. Està a uns 12 quikòmetres d'Inverness
Els Clava Cairns són un conjunt de tres túmuls funeraris de 4.000 anys d'antiguitat, cada un d'ells envoltat per un cercle de pedres. És un tipus de tomba circular de pedra amb càmera de l'Edat del Bronze.
Existeix Craig Na Dun? És real el cercle de pedres pel qual Claire viatja en el temps? ¿Es va inspirar Diana Gabaldón en els Clava Cairns per crear el cercle de pedres de Craig Na Dun de la saga Outlander?
La veritat és que el preciós cercle de pedra de Craig Na Dun no existeix a Escòcia. L'equip de producció de la sèrie va construir unes pedres falses i les va col·locar dalt d'un turó a la regió de Perthshire. Després, és clar, se les van endur.
Però la veritat és que els Clava Cairns estan lligats a una llegenda relacionada amb la derrota jacobita a la batalla de Culloden i que bé van poder servir-li de inspiració a Diana Gabaldón per Craigh Na Dun. Diuen que dos soldats escocesos van sortir fugint de la massacre de l'erm de Culloden i van acabar aquí, buscant refugi en aquest lloc sagrat i antic. Diuen que es van agafar de la mà per la fractura que hi ha en una de les pedres dels Clava Cairns i que van desaparèixer i mai més es va saber d'ells. Realitat o ficció? Això ja no ho sabrem.
Aquest text està tret d'aquest blog que és molt interessant:
En el llibre Outlander de Diana Gabaldon, Claire travessa una pedra partida per la meitat, diuen que es va inspirar en aquesta.
Les tombes funeraries estan rodejades en cercle per les pedres que he dit abans i són com aquestes. Com les que surten a la sèrie.
El camp de Batalla de Culloden és un dels llocs que tothom hauria de visitar si va a fer turisme a Inverness o a escapar-se a les Highlands. Aquest és una maresma desoladora en la qual el terreny segueix enfonsant-se i traspuant aigua, en la qual avui pasturen cavalls entre el que un dia va ser l'escenari de l'última batalla lliurada en sòl britànic, un fatídic 16 abril 1746 va dinamitar els somnis de la causa jacobita i va acabar amb el sistema de clans.
Mireu aquest blog: http://madaboutravel.com/2016/05/17/el-campo-de-batalla-de-culloden-un-lugar-de-leyenda-a-las-afueras-de-inverness/
Amb banderes vermelles està senyalat on estaven les línies angleses i amb blaves on estaven els jacovites.
Aquest cottage (casa típica escocessa) del segle XVII ja era aquí el 16 d'abril de 1746. Situat entre les línies del Govern, molt possiblement va ser usat com a hospital de campanya.
Aquí el grupet que anàvem el primer tour:
També vam visitar en Castell de Cawdor, que sempre s'ha vinculat amb la tragèdia romàntica de Shakespeare: Macbeth: el Castell de Cawdor (o Cawdor Castle). Aquesta magnífica edificació data del segle XIV i va ser construida en les rodalies del llegendari "holly tree", com a fortalesa privada sota l'ordre de thanes de Cawdor.
Amb el transcurs del temps, al voltant del segle XVII, van començar a realitzar-se diverses ampliacions, tractant de conservar el tradicional estil escocès, equilibrant tant el sector exterior com a l'interior. Es pot veure un saló immens que data del segle XVI amb una xemeneia de 1684, emblemes de la família Calderón, retrats, habitacions amb tapissos flamencs , un menjador compost per un rellotge de Boulle rococó, plaques de plata amb l'escut d'armes Cawdor, cadires amb brodats i finalment, una cuina del segle XIX on el seu ús actiu va ser entre els anys 1640 i 1938. Fins i tot hi ha un quadre de Dalí.
S'explica una llegenda en que el comte de Cawdor va carregar un ase amb un cofre ple d'or i el va deixar vagar. L'ase es va parar a descansar sota un arbre i allí va començar a construir el seu castell. Al castell hi ha una fosca sala a la planta baixa de la torre, que era per al cos de guàrdia i té un arbre al mig, un grèvol, un arbre que segons els estudis que se li han realitzat va morir per falta de llum en el 1372. En la mitologia el grèvol és un dels set arbres sagrats del bosc celta.
És un dels castells habitats. A l'hivern viu Lady Angèlica, la segona dóna del compte de Cawdor.No van tenir descendència i va heretar el castell. No es porta bé amb els filla de l'anterior matrimoni del compte. A l'estiu s'obra als turistes per poder mantenir el castell. Les males llengues diuen que Lady Angèlica va ser amant de l'ex Rei Juan Carlos I d'Espanya. Quan va sortir un llibre escrit per una de les filles del compte del castell (que ara és mort), van desaparèixer totes les fotografies que hi havien a l'edifici d'ells dos junts, el rei i la lady).
En el sector exterior es presenten tres jardins. El primer és el Jardí emmurallat, el qual data des de l'any 1600, és un laberint i és considerat el més antic. Després, el Jardí de Flors, col·locat 100 anys més tard i dissenyat amb la intenció de gaudir les èpoques d'estiu i tardor. I en tercer lloc, el Jardí Salvatge, el més jove, localitzat entre el Castell escocès i el corrent de la Cawdor Burn.
Castell d'Inverness
El Castell de Inverness és un dels més grans tresors de la capital Inverness. Va ser construït el 1836 i es caracteritza per ser un bell edifici d'arenisca vermella que s'imposa dins el paisatge escocès.
En l'actualitat les instal·lacions del castell funcionen com a oficines del govern local. No obstant això, durant la temporada d'estiu les autoritats permeten que els turistes accedeixin al lloc per veure l'exposició que ells presenten sobre la història del castell d'Inverness. La resta de l'any, les persones només poden gaudir de la façana i els jardins del castell. Va ser construït per l'arquitecte William Burn, qui va dissenyar l'estructura sobre les ruïnes d'altres fortificacions defensives que daten del segle XI i XV. Les vistes des del castell d'Inverness són impressionants ja que està situat en un penya-segat que permet observar el riu Ness i els seus voltants.
Vam anar per un passeig que bordeja el riu Ness i que arriba a les Ness Islands. Es pot passar d'una a l'altra per petits ponts. Aquí podeu veure més informació:
A dins de l'esglèssia més antiga d'Inverness i d'Escòcia, segle XVIII, hi ha la segona llibreria de segona mà més gran d'Escòcia: la llibreria Leakey’s. Impressionant.
La Catedral de Saint Andrew, és d'estil neogòtic i està inspirada en Nôtre Dame de Paris. No es va poder acabar per manca de fons econòmic. Ens han aconsellat que quan entrem a les esglèssies fem algun donatiu encara que sigui un penic perquè totes elles s'auto financen. Igual que al nostre país!!!!
El següent tour era la visita al llac Ness, per provar de veure en Nessi, el famós monstre.
Vam pujar en un barco, el Jacobite Cruises, que ens va dur pel llac Ness fins a arribar al Castell d'Urquhart. Les vistes són impressionants però el barco amb la visita molt car: 22 £ per persona.
És molt turístic però val la pena passejar-se en barco pel llac Ness.
Les aigues són molt fosques i medeix 37 quilòmetres.
Aquí podem veure la sombra de Nessi. JIjijijiji.
Castell d'Urquhart. Està en runes però és molt bonic. Llàstima que està ple de turistes, fins i tot arriben creuers i aleshores és agobiant. Ens ho va dir el nostre guia, en JR.
Els orígens del castell de Urquhart es remunten a l'any 580, quan Sant Columba, que estava en plena campanya de conversió al cristianisme dels pictos, es va parar a descansar en Airdchartdan, una casa que podria haver estat al mateix lloc sobre el qual es alça aquesta fortalesa. De passada, la llegenda explica que va tenir una petita trobada amb Nessie. La fortalesa data d'inicis del segle XIII. Però des d'aquest moment i fins al seu abandó final al segle XVII seva història va estar marcada pels conflictes lliurats entre escocesos i anglesos ... i entre clans escocesos.
També hem fet una visita a la destileria de Glend Old, on ens van explicar tot el procés de com es fa el whisky. L'entrada val 5£ però si compres alguna ampolla et fan descompte. Nosaltres vam comprar una que ens va aconsella en JR.
Després hem visitat una fàbrica de cervessa orgànica. Ens han explicat tot el procés de fabricació. Una empresa familiar on tota la cervessa està feta amb productes naturals: BLACK ISLE. Molt bona. Tenen de diferents classes. Ara també es pot trobar als supers.
