4 DIES A LYON. Juny 2018
Gran ciutat bimil·lenària i capital de la seda, a la confluència del Roine i del Saona, .Lyon està adossada a turons de Fourvière i de la Croix Rousse. Ofereix un viatge insòlit pel temps i les cultures, amb el seu centre inclòs en el Patrimoni Mundial, al tombant dels seus carrers estrets, els seus "traboules" (passadissos), al llarg dels molls animats, en les grans places de la península i, durant la nit, amb més de 200 llocs il·luminats.
Abans d'anar hem tret la tarja CITY CARD: https://www.lyoncitycard.com/
Ho recomanem. Amb ella es pot accedir gratuïtament a transport públic, museus, tours amb barco pels rius i alguna altra cosa. Surt a compte. L'encarregues per internet i la vas a buscar a l'oficina de turisme que està a la Place Bellecourt, una de les més grans d'Europa.
Hem arribat en tren a l'estació Gare Lyon Part Dieu. Un viatge tranquil.
Ens hem allotjat a l'Hotel Saint Vincent. 9 Rue Pareille, 1r districte.
És un hotel que està molt ben ubicat i el personal és molt amable.
A Lyon hi han murals a les façanes per tot arreu. Molts estan a les guies turístiques però d'altres és bonic descobrir-lo mentre passeges. És una ciutat per patejar-la a peu i anar descobrint les meravelles que amaga.
La font de Bartholdi es troba a la Place des Terreaux, al centre de la ciutat de Lió. Va ser creat per l'escultor Frédéric Auguste Bartholdi i inaugurat el 1892 sota el nom de Char triomphal de la Garonne. Els cavalls treuen fum pel nas (vapor d'aigua). És espectacular.
En Bartholdi juntament amb en Eiffel van construir l'estàtua de la Llibertat de New York.
Bartholdi va presentar el projecte de la font i els que governaven en aquell moment li van desestimar, però quan van veure que havia fet l'estàtua de New York el van cridar ràpidament perquè realitzés la font. En aquella època ser mediàtic també servia per a treballar, jejejeje.
L'Hotel està al costat del Mural “La Fresque des Lyonnais”
Un mural d'unes 30 persones famoses de Lió del passat i del present, inclòs l'emperador romà Claudi, els germans Lumière, el teixidor de seda i inventor del teler Jacquard Joseph-Marie Jacquard, Laurent Mourguet, el creador del guinyol i l'aviador Antoine de Saint-Exupéry entre d'altres. A cada balconada hi ha un personatge.
I també al costat de l'hotel hi ha un antic mercat municipal reconvertit i modernitzat en el que hi han algunes botigues i pots adquirir menjar recent cuinat i dinar o sopar en el mateix lloc on hi han unes taules. El lloc és mot agradable i el menjar és molt assequible. (9, Rue de la Martinère)
S'ha de dir que Lyon és una ciutat cara, però si busques o t'informes pots trobar bons preus.
S'ha de dir que Lyon és una ciutat cara, però si busques o t'informes pots trobar bons preus.
Només deixar les coses a l'hotel hem anar a agafar un tramvia que ens ha fet un tour turístic per la part alta de la ciutat: http://www.lyoncitytour.fr/en/
Amb aquest tramvia hem passat per mural "Mur des Canuts". Canuts eren els treballadors de la seda. Una immensa façana que pren relleu màgicament amb les seves pintures. Espectacular.
Hem gaudit de vistes a la ciutat, ja que el recorregut passa per un turó.
Basílica Notre-Dame de Fourvière
Hem passat també per les termes romanes (carrer Farges), el Museu de la civilització gal romana (carrer Cleberg), els mausoleus romans (plaça Wernert) o l'Església de Sant Ireneu amb la cripta dels primers màrtirs cristians (carrer dels Macabeus).
És un petit viatge que et situa a Lyon per començar les visites concretes que et ve de gust fer.
I ara parlem de menjar.
On heu de menjar són als BOUCHONS, és a l'únic lloc de França on existeixen. Són restaurants familiars i petits que fan menjar tradicional d'allà. Per fer els plats utilitzen porc, vísceres, peix.... Els menjars típics que trobareu són amanides amb llenties, la salsitxa calenta -saucisson chaud-, una bona salsitxa banyada amb salsa de vi, la quenelle de Brochet -una croqueta gran feta d'ou amb peix- i amb salsa de marisc, també es fa amb carn.
Bouchon mol bó:
Le bouchon des filles. 20, rue Sergent Blandan.
És millor reservar perquè sempre està a tope.
Pastís típic de Lyon: LA PRALULINE. Boníssim!!!!!
Un bon matí, Auguste Pralus posa a l'aparador un brioche amb pralines roses. Des de aquell dia de 1955, en paraules del seu fill François, Praluline mai no ha deixat els primers llocs dels aparadors Pralus.
El millor lloc on comprar-lo: Pastisseria François Pralus, 27 rue Saint-Jean
Al dia següent teníem programada un tour amb un greeter. Aquestes persones que es fan dir així viuen a la ciutat i no són professionals del turisme, però t'ensenyant el lloc des del punt de vista dels seus habitants. Són visites personalitzades per fer amb parella, sol o amb petits grups i en l'idioma que vulguis i li dius els llocs que t'interessa visitar. Ells s'encarreguen de buscar la persona i és gratis, solament els hi has de portar (si vols) un regal del teu país o convidar-los a dinar o a una cervesa. Vam connectar amb ells a través de la web: http://www.lyoncitygreeter.com/
A nosaltres ens va acompanyar una noia molt maca, Magaly, d'Hondures, però que feia trenta anys que vivia a Lyon.
Ens va portar a les "traboules". Un traboule és un passatge tradicional que us permet traslladar-vos d'un edifici a un altre. Els traboules són freqüents a l'antic Lió, però molts no són molt visibles o tancats per al públic.
Es creu que els primers carrerons van ser construïts al segle IV. Els habitants de Lugdunum que tenien escassetat d'aigua, es van instal·lar a les ribes del Saona (a la "ciutat baixa" als peus del turó de Fourvière). Els traboules s'utilitzaven, doncs, per arribar ràpidament a la Saône. A més, els carrerons eren útils també per als teixidors de seda, instal·lats al turó de la Croix-Rousse arribaven ràpidament als comerciants de teixits assentats a la part baixa del turó.
Podeu veure els mapes de traboules aquí:
http://www.lyontraboules.net/
Als veïns no els hi fa massa gràcia que passi la gent, perquè tot el que es parla ressona a les cases i molesten. Hi han molts turistes i per això hi han molts traboules tancats. Es recomana no parlar o parlar molt fluixet quan passes per un d'ells. Una traboule no és un passadís que acaba en un pati, és un passadís que travessa edificis i acaba en un altre carrer.
Hem anat a la Basílica Notre-Dame de Fourvière amb el funicular. Al costat hi ha una reproducció de la Torre Eiffel més petita perquè ens van dir que tot el que tenia París, els lyonnesos també ho volien.
És una basílica menor de la religió catòlica dedicada a la Mare de Déu. Està situada dalt del turó de Fourvière des del qual es domina una extensa vista panoràmica de la ciutat i el seus voltants, en dies clars és possible veure fins els Alps, és un dels llocs més emblemàtics de Lió. El turó de Fourvière es troba dins de l'extensa àrea de Lió declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 1998.
Vam descobrir allà dalt, el camí més antic de Lyon
Bouchon mol bó:
Le bouchon des filles. 20, rue Sergent Blandan.
És millor reservar perquè sempre està a tope.
Pastís típic de Lyon: LA PRALULINE. Boníssim!!!!!
Un bon matí, Auguste Pralus posa a l'aparador un brioche amb pralines roses. Des de aquell dia de 1955, en paraules del seu fill François, Praluline mai no ha deixat els primers llocs dels aparadors Pralus.
El millor lloc on comprar-lo: Pastisseria François Pralus, 27 rue Saint-Jean
Al dia següent teníem programada un tour amb un greeter. Aquestes persones que es fan dir així viuen a la ciutat i no són professionals del turisme, però t'ensenyant el lloc des del punt de vista dels seus habitants. Són visites personalitzades per fer amb parella, sol o amb petits grups i en l'idioma que vulguis i li dius els llocs que t'interessa visitar. Ells s'encarreguen de buscar la persona i és gratis, solament els hi has de portar (si vols) un regal del teu país o convidar-los a dinar o a una cervesa. Vam connectar amb ells a través de la web: http://www.lyoncitygreeter.com/
A nosaltres ens va acompanyar una noia molt maca, Magaly, d'Hondures, però que feia trenta anys que vivia a Lyon.
Ens va portar a les "traboules". Un traboule és un passatge tradicional que us permet traslladar-vos d'un edifici a un altre. Els traboules són freqüents a l'antic Lió, però molts no són molt visibles o tancats per al públic.
Es creu que els primers carrerons van ser construïts al segle IV. Els habitants de Lugdunum que tenien escassetat d'aigua, es van instal·lar a les ribes del Saona (a la "ciutat baixa" als peus del turó de Fourvière). Els traboules s'utilitzaven, doncs, per arribar ràpidament a la Saône. A més, els carrerons eren útils també per als teixidors de seda, instal·lats al turó de la Croix-Rousse arribaven ràpidament als comerciants de teixits assentats a la part baixa del turó.
Podeu veure els mapes de traboules aquí:
http://www.lyontraboules.net/
Als veïns no els hi fa massa gràcia que passi la gent, perquè tot el que es parla ressona a les cases i molesten. Hi han molts turistes i per això hi han molts traboules tancats. Es recomana no parlar o parlar molt fluixet quan passes per un d'ells. Una traboule no és un passadís que acaba en un pati, és un passadís que travessa edificis i acaba en un altre carrer.
Hem anat a la Basílica Notre-Dame de Fourvière amb el funicular. Al costat hi ha una reproducció de la Torre Eiffel més petita perquè ens van dir que tot el que tenia París, els lyonnesos també ho volien.
És una basílica menor de la religió catòlica dedicada a la Mare de Déu. Està situada dalt del turó de Fourvière des del qual es domina una extensa vista panoràmica de la ciutat i el seus voltants, en dies clars és possible veure fins els Alps, és un dels llocs més emblemàtics de Lió. El turó de Fourvière es troba dins de l'extensa àrea de Lió declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 1998.
Vam descobrir allà dalt, el camí més antic de Lyon
I un teatre romà que a l'estiu fan representacions
Desprès vam anar a una botiga que venen guinyols i que al seu soterrani hi ha un petit museu. És un lloc molt curiós. El que venen és molt turístic, però el mini museu vaga la pena veure'l. http://www.boutiquecardelli.fr/
Després ens ha portat a menjar a un restaurant bastant bé de preu i bo.
6 Place Fernand Rey, 69001 Lyon, França
Ens hem acomiadat de la Magaly i a la tarda hem anat amb vaixell pel riu Saona. És un riu gran però l'altre riu que també passa per Lyon, el Roine, encara ho és més. He pujat als Bateaux Lyonnais. https://www.lesbateauxlyonnais.com/
Hi han diferents rutes, segons el que vulguis veure. Hem gaudit de la ciutat des d'un altre perspectiva.
La Rue Saint Jean és la que travessa el Vieux Lyon, i està plena de botiguetes per turistes i a prop hi ha una altra avinguda gran on són totes les cadenes de botigues que estan a tot arreu. (Rue de la Republique i Rue du President Edouard Herriot).
Hi ha un mercat de puces que fan els dissabtes però que no vam poder anar i altres mercats setmanals de fruites, de brocanters...
ESGLÉSIES
La catedral de Lyon. Primaciala de Saint-Jean
La Catedral de Lió és una església catòlica romana. És la catedral del Bisbat i la catedral primada de França (per això també se l’anomena, en francès, La primatiale) atès que el bisbe de Lió va ser el primer bisbe de tota la Gàl·lia. Està dedicada a sant Joan Baptista i sant Esteve. És un edifici gòtic construït entre 1180 i 1480. Es troba dins de l’àrea de la ciutat de Lió declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 1998. Com gairebé totes les catedrals de França, és propietat de l'Estat francès.
Església de Saint-George
L'església de Saint-Georges és una de les atraccions del districte de Saint-Georges, al cor del Lió Vell, a la zona que figura a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO. En aquest barri tan adormit, al costat del barri de Saint-Jean, molt comercial i turístic, l'església és un senyal d'estil gòtic, fent ressò de l'espai i el temps del primat exultant Sant Joan Baptista. , reinterpretació de l'estil gòtic dipositat uns pocs segles més tard i uns pocs centenars de metres de baixada al llarg del Saône.
Església Sant-Nizier
El primer edifici religiós en el lloc de l'església actual era un monument romà, potser un temple d'Attis, el culte del qual era probablement la causa de la persecució cristiana a Lió des del 177. Al segle V, segons la tradició, Eucherius de Lió, XIX bisbe de Lió, va construir sobre les ruïnes de l'edifici una basílica per contenir les relíquies dels màrtirs de Lió, torturats l'any 177. L'església va rebre el nom de "Església de Sant Apòstols ". Al segle VI, els bisbes van ser enterrats a l'església, en particular Nicetio de Lió, el 28è bisbe. El cos d'aquest últim va atreure a una multitud i els seus presumptes grans miracles van portar a l'església a prendre el seu nom.
RUE JIUVERIE en el Vieux Lyon
Pren el nom dels jueus que hi vivien a l'Edat Mitja. Conserva escuts i façanes de l'època.
L'ALTRE RIU: el SAONA
MUSEUS
El museu del cinema i de les miniatures ens ha agradat molt: 60, rue Saint Jean
https://www.museeminiatureetcinema.fr/
Hi ha una part dedicada al cinema:
El concepte innovador d'aquesta col·lecció única a Europa vol retre homenatge a l'increïble però poc conegut talent d'artistes plàstics i d'efectes que treballen per al 7è art. Quin millor lloc per fer-ho que a Lió, ciutat "bressol del cinema"!
I una altra part: El museu de les miniatures: La col·lecció permanent és única a França, ja que reuneix més de 100 escenes miniatura hiperrealistes. Més enllà de l'actuació, aquestes obres creades per artistes europeus són caixes reals amb "miralls visuals" que evoquen records i nostàlgia, ja que les escenes reproduïdes són d'un realisme inquietant.
Musées Gadagne
Al cor de l'antic Lió, Gadagne ofereix la rara oportunitat de visitar un emblemàtic edifici d'arquitectura renaixentista. Al darrer pis hi ha un jardí amb un bar en el que es pot descansar i està en plena natura al centre de Lyon.
En aquest museu hi han dos:
El Museu d'història de Lyon i el MAM, el Museu d'Arts de la Marioneta, nosaltres hem visitat aquest darrer.
9 sales per gaudir dels misteris de les arts de les marionetes! Què és un titella? Com es dóna vida? I quin paper jugam com a espectador? És un museu interactiu també.
Museu dels autòmats
https://www.museeautomates.com/
Es va obrir l'any 1946, com a taller de construcció d'autòmats electro-mecànics per Augustine, George i el seu fill Robert EMA.Els automatismes fabricats estan destinats a la venda i lloguer, per animar els aparadors, el 8 de desembre, el Nadal ... Però amb els anys, la tradició es perd i les comandes són menys freqüents. Robert EMA va decidir obrir un espai expositiu per desenvolupar el seu negoci.
El museu s'obra 1991. S'instal·len cent autòmats distribuïts en 4 habitacions. La producció de nous personatges animats continua en els tallers, i es creen moltes escenes, completant les primeres. Des de 1997, el museu presenta una col·lecció de 250 autòmats, distribuïts en vint escenes, en 7 sales.
Hi ha tot una part que recreen quadres de pintors clàssics.
Robert EMA no té descendència directa, treballa per a la creació d'una fundació, per poder donar els seus autòmats i, per tant, salvar la seva col·lecció. (2007)El 15 de maig de 2007, el museu es reconeix com a d'utilitat pública i es crea la Fundació ASG-EMA amb l'objectiu de garantir la durabilitat de l'activitat.Actualment, el museu és gestionat per la Fundació ASG-EMA.L'equip del museu continua creant autòmats als tallers, per encàrrec, per a la decoració de les finestres, però també per al museu per enriquir les escenes exposades i renovar les col·leccions.
Museu de Belles Arts de Lyon
El museu de Belles Arts és un dels més grans museus francesos i europeus. Situat al centre de Lió, entre el Roine i el Saône, ocupa un magnífic edifici del segle XVII.
Les seves col·leccions - repartides entre 70 sales - ofereixen un recorregut de l'Antiguitat a l'art modern. Hi ha molta obra francesa i poca internacional. Per nosaltres ha estat una mica justet.
http://www.mba-lyon.fr/mba/sections/languages/espanol/museo/museo_lyon
Museu Institut Lumière
http://www.institut-lumiere.org/
Aquest escrit està a la web:
"Per als espectadors, aquí és on tot va començar. El Cinématographe va néixer a la rue du Premier-Film, al centre del barri de Monplaisir de Lyon, on avui només penja el cobert de la fàbrica i la Villa Lumière, on es troba la seva imponent silueta. El Museu Lumière ret homenatge a Louis i Auguste i presenta els seus encants més bells a la elegant decoració de la llar familiar, entre sostres ornamentats, escala monumental i sostre de vidre del jardí d'hivern. Va ser el 2002 que Dominique Païni, llavors Director del Departament de Desenvolupament Cultural del Centre Georges Pompidou, va dissenyar l'escenografia del lloc actual, segons les tres plantes i vint-i-un salons oberts al públic."
Ens ha decepcionat una mica. Pensant que els germans Lumière van néixer a Lyon i han estat uns dels personatges més importants de la història, el vam trobar petit i antic. Poc pedagògic i avorrit.
Aquí és on es va filmar la primera pel·lícula de la història: "Sortida de fàbrica"
Això és com un passeig de la fama però en una paret
I aquest monument està a la plaça davant del museu
I com no podia ser d'una altra manera com a bons titellaires hem anat a veure una representació de guinyol a la MAISON DEL GUINYOL. Place de la Trinité - 2 Montée du Gourguillon
http://www.lamaisondeguignol.fr/
Ens vam presentar i quan estàvem veient la funció el senyor Guinyol ha improvisat mentre feien una escena de trasllats de mobles i ha dit que els mobles s'havien de portar a casa la Teia Moner, i ens hem fet un fart de riure. Coi de Guinyol!
Aquest escrit està a la web:
"Per als espectadors, aquí és on tot va començar. El Cinématographe va néixer a la rue du Premier-Film, al centre del barri de Monplaisir de Lyon, on avui només penja el cobert de la fàbrica i la Villa Lumière, on es troba la seva imponent silueta. El Museu Lumière ret homenatge a Louis i Auguste i presenta els seus encants més bells a la elegant decoració de la llar familiar, entre sostres ornamentats, escala monumental i sostre de vidre del jardí d'hivern. Va ser el 2002 que Dominique Païni, llavors Director del Departament de Desenvolupament Cultural del Centre Georges Pompidou, va dissenyar l'escenografia del lloc actual, segons les tres plantes i vint-i-un salons oberts al públic."
Ens ha decepcionat una mica. Pensant que els germans Lumière van néixer a Lyon i han estat uns dels personatges més importants de la història, el vam trobar petit i antic. Poc pedagògic i avorrit.
Aquí és on es va filmar la primera pel·lícula de la història: "Sortida de fàbrica"
Això és com un passeig de la fama però en una paret
I aquest monument està a la plaça davant del museu
I com no podia ser d'una altra manera com a bons titellaires hem anat a veure una representació de guinyol a la MAISON DEL GUINYOL. Place de la Trinité - 2 Montée du Gourguillon
http://www.lamaisondeguignol.fr/
Ens vam presentar i quan estàvem veient la funció el senyor Guinyol ha improvisat mentre feien una escena de trasllats de mobles i ha dit que els mobles s'havien de portar a casa la Teia Moner, i ens hem fet un fart de riure. Coi de Guinyol!
Laurent Mourguet (nascut a Lyon) va ser el constructor del primer guinyol (entre 1804-1808). Quan es va quedar sense feina a la fàbrica de seda se'n va anar a treballar com arrencador de dents, abans no hi havien dentistes. Com que no existia l'anestèsia, tenia un amic que feia el pallasso per distreure els clients mentre els hi arrencava les dents. Però a aquest amic li agradava beure i de vegades no es presentava. Si li va acudir de fer un titella a imatge d'ell per fer el mateix paper, i va néixer en Gnofron. Va tenir tant èxit que va deixar d'arrencar dents i es va posar a fer titelles construint nous personatges, en Guinyol, la seva dona Madeleine, el policia...I va obrir el primer teatre de guinyol fixe a Lyon.
Nosaltres ens hem portat un bon record pel nostre Museu de titelles del món: un titella original de Laurent Mourguet del 1808 comprat a un brocanter de Lyon.
Estem emocionats!!!
