PARIS

Hem arribat a la tarda a París amb el tren Eurostar. 2:30  hores aprox. de viatge Londres-París. Molt còmode i ràpid.

Hem anat a sopar a un restaurant marroquí que segons ens han dit és un dels millors de París. El cous-cous estava molt bo i no excessivament car. 23€ el cous cous Atlas ( el de la casa). Els altres valien una mica menys.

El recomanem:

Restaurant Atlas

12, bd Saint Germain. París.

També recomanem l'hotel on hem estat al Barri Llatí i prop de Nôtre Dame.

Hotel Agora Saint Germain

42, Rue des Bernardins. París

Una de les coses que no havíem fet mai a París és la de passejar pels costats del Sena a la nit.

París il.luminat és màgic.

També ho recomanem.

Molt ambient, i al davant de Nôtre Dame hi havien actuacions.

I fins aquí la crònica d'aquest fantàstic viatge estiu 2017.

Ja estem pensant en el proper!!!!!!

LONDRES

Hem estat a Londres una tarda, una nit i un mati.

El hotel on ens hem allotjat, un desastre. Feia pudor, brut, sense ascensor i caríssim. L'únic bo era l'ubicació.

És el Dover Hotel B&B

Després d'instal.lar-nos ens hem repartit, l'Anna i el Jaume han anat al Tate Modern i nosaltres, el Miquel i la Teia, hem anat  a "callejear".

Hem passat pel Palau de Buckingham i el parc de Sant James que està al costat. Hem vist un petit canvi de guàrdia en el seu interior.

Les gaites de les Terres Altes no ens abandonen. Ens ho hem trobat davant dels cavalls de Trafalgar Square

Passat Picadilly i anant cap el Covent Garden ens hem trobat amb una sorpresa. El bust de l'Agatha Christie.

I una altra, un autobús anunciava el musical que anàvem a veure per la nit: Wicked.

Wicked. És un bon musical.

És un espectacle basat en la novel·la de Gregory Maguire, Wicked: Memòries d'una bruixa dolenta, història paral·lela a El meravellós mag d'Oz, clàssic literari de L. Frank Baum, i a la pel·lícula de 1939, El mag d'Oz. El musical està relatat des de la perspectiva de les bruixes de la terra d'Oz, Elphaba (la Bruixa Dolenta de l'Oest) i Glinda o Galinda, molt abans que Dorothy arribés fins allà.

Recomanem que si no sabeu anglés us prepareu el guió abans. Aquí teniu un enllaç on explica de què va la història:

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Wicked_(musical)

I una altra gran sorpresa ens vam trobar al Covent Garden a la Reina Isabel II. Per cert molt maca i simpàtica.

Al Covent Garden estava ple de gent i d'actuacions al carrer

Darrer esmorzar per terres angleses!!! Ja tenim ganes d'amanidetes!!!!

LIVERPOOL

Liverpool vol dir en anglès antic: liver=enfangat, pool=piscina.

Antigament el lloc en que ocupava Liverpool era un llac bastant enfangat.

Això ens ho han explicat en el Free tour de Sandemans. En aquesta ciutat el free tour és bastant fluixet.

També hem anat al The History Beatles. És un museu que està bé per conèixer la biografia d'aquest grup. Et donen un aparell en el que et van explicant tot el que estàs veient. Amb aquest aparell a més a més pots veure vídeos i escoltar música d'ells. L'entrada és una mica cara: 15,95 £ però val la pena.

De camí a la Catedral de Liverpool hem passat per Chinatown, el barri xinès amb més habitants del Regne Unit.

Una botiga alternativa interessant de visitar:

Church of Chist Cathedral, coneguda com la Catedral Anglicana de Liverpool, es troba situada sobre la muntanya de St. James i és la segona església anglicana més llarga del món gràcies als seus 189 metres de longitud. També és la tercera edificació més alta de la ciutat Liverpool i està considerada com la cinquena catedral més gran del món. Aquesta catedral de Liverpool va ser construïda per un dels arquitectes que també va treballar en una altra de les esglésies angleses més conegudes: la Catedral Metropolitana de Liverpool. Es tracta de l'arquitecte britànic Giles Gilbert Scott, (tenia 22 anys), qui va iniciar l'obra en l'any 1904 però va acabar en 1978. Scott no va poder veure el treball final de l'església perquè va morir 18 anys abans de la inauguració.

Avui dia, la Catedral Anglicana de Liverpool és molt més que una església. S'ha convertit en una mena de museu que es pot recórrer de forma gratuïta. Hi ha audioguies en anglès, francès, alemany, polonès, xinès, japonès i espanyol que van explicant cada part del lloc. També hi ha la possibilitat de pagar alguna cosa addicional per a pujar a la torre i veure la ciutat de Liverpool des 110 metres d'altura. L'entrada inclou una visita per la Galeria d'Elizabeth que exhibeix belles peces de l'època victoriana.

La part més antiga i potser més bella de la catedral, la Lady Chapel ofereix un orgue propi, llums de fanal molt maques, una entrada privada i alguns dels vitralls més bells de la catedral. Aquesta capella íntima té una acústica meravellosa i és ideal per a petits recitals, projeccions cinematogràfiques, espectacles teatrals i conferències, amb capacitat per a 200 convidats. 

Hem passejat pels carrers i pel centre comercial.

Aquí estan algunes fotos dels llocs.

L'estàtua de John Lennon al Mathew Street, el carrer més popular de Liverpool per ser allà on estava The Cavern, que és on van començar The Beatles.

Aquesta és la veritable entrada del The Cavern

Aquesta és una reproducció del local on es toca música en directe. L'entrada no val res però a partir de les 20:00 es paga i el dissabte també tot el dia.

Es tracta d'un dels recintes de música en viu més importants de tot el món, amb la presentació d'almenys 40 grups per setmana, fomentant l'aparició de nous artistes, i els habituals xous d'altres consagrats.

Estàtua de Elianor Rigby, que dóna nom a una de les cançons del grup. Diuen que si li toques el cap porta bona sort. Per si de cas tots li hem tocat.

Pub on el grup anava a prendre copes i aquí és el lloc on s'asseien per veure les noies quan anàven al labavo.

Des del port es veuen aquests edificis. Al damunt d'un d'ells hi ha dos liner (ocell inventat pels habitants de Liverpool i que és el símbol de la ciutat.

Diu la llegenda que si un d'ells aixequès el vol, Liverpool desapareixeria.

Estàtua pagada per The Cavern amb motiu de ser la capital cultural del món.

Importantíssim de no perdre's. La Biblioteca. A la primera planta hi ha una sala de lectura victoriana de la que es diu que l'autora de Harry Potter es va inspirar per la Biblioteca de Howards.

A més com a biblioteca és una meravella.

La sala per nens és ideal perquè puguin estar, llegir i escoltar contes en un escenari gran. A l'estiu hi han 4 sessions de contacontes, a les 11:00, 12:00, 13:00 i 15:00. Amb 10 contacontes diferents.

Cap museu es paga, excepte els privats i les expisicions temporals.

Tate Liverpool és la seu de la Col·lecció Nacional d'Art Modern.  Situat a l'Albert Dock, a poca distància del centre de la ciutat, Tate Liverpool és una de les galeries d'art més visitades fora de Londres. La galeria escenifica un programa canviant d'exposicions especials durant tot l'any, que reuneix obres d'art de tot el món. En els darrers anys, els artistes destacats de les exposicions especials de Tate Liverpool han inclòs Gustav Klimt, Pablo Picasso, Andy Warhol i Claude Monet. La galeria també ofereix imatges de treball de la Col·lecció Nacional gratuïtament. La col·lecció inclou el treball d'artistes com L.S. Lowry, Marcel Duchamp, Sarah Lucas, Grayson Perry i William Blake, fan de Tate Liverpool el lloc ideal per visitar les seves obres preferides o descobrir alguna cosa nova. 

Liverpool té un Tate Modern, perquè en Tate és d'aquesta ciutat.

GLASGOW

Hem arribat a Glasgow.

És la ciutat més gran d'Escòcia, d'origen victorià i industrial. Avui dia és el paradís de les compres i la vida nocturna, en contínua rivalitat amb Edimburg que manté la seva condició de capital tot i ser una ciutat més petita. La història de Glasgow i el seu estil arquitectònic estan vinculats al comerç d'època victoriana, amb les immenses fortunes acumulades per part dels senyors del tabac amb els països transoceànics. - http://www.escocia.es/glasgow/

Quan hem arribat ens hem dirigit a la catedral i pel camí ens hem trobat una banda de gaiters assajant.

La catedral està feta amb pedres negres, vidrieres modernes i multicolors, i està situada darrera de la necròpolis victoriana. La catedral de Glasgow és un meravellós exemple d'art medieval. - http://www.escocia.es/glasgow/que-ver-glasgow/

Aquest és símbol de la ciutat de Glasgow. Davant de la catedral hi han un munt de fanals amb ell.

Glasgow està plé d'edificis pintats per reconeguts artistes d'art urbà. Es pot fer un circuït veient aquestes meravelloses obres.

La de baix està prop de la catedral.

El sant patró de la ciutat, Sant Mungo, és el focus d'un dels murals que formen part de la ruta d'art urbà de Glasgow més recents. L'artista local Smug representa un sant contemporani, amb un toc hipster, amb l'ocell de la llegenda local del "Ocell que mai va volar". 

Com que teniem un dia, hem agafat el bus turístic i hen anat baixant en els llocs més emblemàtica de la ciutat. Ha estat lo més pràctic. En aquesta ciutat no hem trobat un tour free.

The Riverside Museum, el museu del transport al costat del riu Clyde.

L'edifici està dissenyat per l'arquitecta Zaha Hadid, morta en el 2016.

Hi ha exposat tot tipus de transport i és interactiu. Ideal per visitar en família. Els museus municipals de Glasgow són gratuïts i acostumen a ser interactius. A tots ells ens hem trobat molts nens amb ela pares gaudint de les exposicions. Un costum que no està molt arrelat en el nostre país.

Davant del museu hi ha un gran sorral amb hamaques on poden jugar els nens mentre els pares els vigilen.

També a quasi tots els museus municipals està aquesta figura feta amb plantes que va ser la mascota dels Jocs de la Commonwealth en el 2014.

Un reproducció meravellosa d'un carrer del segle XIX.

Aquests cotxes que es veuen aquí no són miniatures, són de tamany real. Impresionant.

Després hem anat a la Mackintosh House que està dins del museu The Huntarian.

És la reproducció de l'interior d'una casa dissenyada per ell i amb elements decoratius de la seva dona, Margaret Macdonald. L'entrada val 5£ i ens hem trobat que hi havia una part tancada perquè l'estaven reparant d'humitats. Més in formació: http://madaboutravel.com/2013/12/02/la-escuela-de-arte-de-glasgow-una-joya-de-mackintosh/

Davant hi ha un restaurant d'estudiants que no es menja malament i és molt barat.

El Kelvingrove Art Gallery and Museum, s'ha de veure. És tot el que no és un museu des del punt de vista clàssic. M'explico:

Ens podem trobar des d'un elefant dissecat, fins un avió de la segona guerra mundial fins el Crist de Dalí, Monet, Rembrant, Van Gogh...sense un ordre lògic expositiu. Tot barrejat. Molt soroll. Interactiu. Plé de nens amb famílies. Una mica caòtic però m'ha agradat aquest manca de fals respecte que de vegades tenim quan entrem als museus. En aquest et trobes en un lloc on pots parlar, sense estar "encorsetats". Una expressió cultural natural i fresca. Tot i que el nostre cap anava una mica descontrolat ha estat una experiència diferent i que ens ha fet gaudir de la vista als museus des d'un altre punt de vista molt interessant. Penso que en el nostre país ens hauríem de replantejar moltes coses de les visites als museus perquè fossin més divertides i s'acostèssin més a la gent no erudita.

Gallery of Modern Art (GoMA)

Molt fluix.

Una de les coses més interessants i divertides és l'estatua que hi ha al davant. La gent de Glasgow té molt sentit de l'humor i li posa un cono de tràfic al cap del genet. La polícia li treu i al dia següent torna a estar sense que ningú sàpiga com.

S'ha convertit en un emblema d'aquest museu.

I la darrera nit a Glasgow vam sopar en un pub que us recomanem:

The butterfly and the pig. 153 Bath Street

També hi havia música en directe.