La Sirenita (en danès Donin Lille Havfrue, 'La petita senyora del mar') és una escultura d'una sirena de bronze. Es troba al Parc Langelinie, en la Badia del Port de Copenhaguen, que desemboca al Mar Bàltic i propera també al Real Palacio de Amalienborg, sobre unes roques que s'endinsen en el mar. En l'actualitat és el símbol més prominent de la ciutat.
L'escultura va ser instal·lada de forma permanent en Langelinie, el 23 d'agost de 1913.
L'escultor que la va tallar va ser Edvard Eriksen, que es va inspirar en el conte de fades escrit en 1837 per Hans Christian Andersen, anomenat La Sirenita. Eriksen va voler que el seu model per a l'escultura fos la ballarina danesa Ellen Price, gran estrella del Ballet Real, però davant la seva negativa a posar nua va haver d'utilitzar a la seva esposa com a model, encara que la cara és la de la ballarina.
L'estàtua va ser encarregada per l'empresari cervecero Carl Jacobsen i donada a la ciutat de Copenhaguen.
La sirenita ha estat víctima de diversos atacs vandàlics, arribant-se a destruir amb explosius, a ser mutilada i tacada amb pintura.
Després caminant per la vorera de l'aigua hem vist mirant a la banda de l'interior un molí en el Kastellet. El Kastellet era una fortalesa, però avui és una zona pacífica, protegida, servint com un parc públic, un monument cultural històric i, encara propietat del Ministeri de Defensa danès, com un àrea militar en funcionament. L'activitat militar a la zona inclou l'ús pel cap de la Guàrdia danesa (Hjemmeværnet), Intel·ligència de Defensa (Forsvarets Efterretningstjeneste), Cos de Jutges de Defensa (Forsvarets Auditørkorps) i biblioteca la guàrdia real.
En el Bastió del Rei, en el costat sud-oest de Kastellet, destaca un molí de vent. Construït en 1847, va reemplaçar a un altre molí de 1718, que va ser destruït per una tempesta l'any anterior. El molí original va ser un molí europeu mentre el molí actual és del tipus holandès.
Una ciutat fortificada necessitava assegurar subministraments, inclosos els subministraments de farina i flocs de civada, en cas de setge, es van construir nombrosos molins de vent en els bastions. En l'any 1800, es van trobar un total de 16 molins de vent en les muralles de Copenhaguen. El molí en Kastellet és l'últim que segueix treballant.
Després ens hem trobat amb la Font de Gefion (en danès: Gefionspringvandet) és una gran font situada en un extrem del port. Compta amb un gran grup de figures d'animals inspirats en la llegendària deessa Gefjun de la mitologia nòrdica que representa la història mítica de la creació de la illa de Selandia, en la qual es troba Copenhaguen
La font va ser donada a la ciutat de Copenhaguen per la Fundació Carlsberg en ocasió del 50º aniversari de la cerveseria.
Va ser dissenyat per l'artista danès Anders Bundgaard, que va esculpir les figures naturalistes entre 1897 i 1899. Es van completar les piles i decoracions en 1908. Va ser activada per primera vegada el 14 de juliol de 1908. La font va sofrir importants renovacions a partir de 1999, va estar fos de servei durant molts anys i va ser reinaugurada al setembre de 2004.
Al costat hi ha l'església d'Alban.
I caminant, caminant, hem arribat al Palau de Amalienborg (en danès: Amalienborg Slot) que és la residència de la família real danesa a Copenhaguen. Està composta per quatre edificis d'estil rococó, realitzats per l'arquitecte N. Eigtved entre 1750 i 1768, com a residència de diferents famílies de la noblesa danesa. Es van convertir en residència real en 1794 quan un incendi va destruir el Palau real de Copenhaguen. La Família Real danesa el fa servir com a residència d'hivern.
Cada dia a les 12h hi ha el canvi de guàrdia.
Però avui hem viscut un episodi de pel.lícula a lo James Bond danés. Estavem tranquil.lament fent el guiri per la plaça, quan de sobte tots els militars s'han col.locat a les seves casetes, i d'un edifici han sortit quatre corrents, amb fusells i espases, per cert a un li ha caigut a terra el walki-talki, i han entrat a un altre edifici. Cap d'ells portava el barret....amb les presses se l'havien deixat.
Després d'aquest episodi hem cregut que ha estat més emocionant que un vulgar canvi de guàrdia, jajajaja, i hem marxat cap a Nyhavn, el canal més famós de Copenhaguen.
Nyhavn (nou port) va ser construït a la fi del segle XVII com un canal que permetia l'accés directe al mar des de l'antiga ciutat de Copenhaguen.
Amb el temps es va anar convertint en la zona on vivien els pescadors i mariners. I més endavant en un barri de mala fama. L'expansió de la ciutat cap al mar va acabar integrant el Nyhavn, que ara forma part del centre de Copenhaguen.
El Nyhavn actual és un canal preciós, i al costat hi han les típiques cases amb façanes de colors (algunes d'elles daten de 1681) que donen lloc a una de les més conegudes postals de Copenhaguen. Al canal solen estar atracats nombrosos vaixells de fusta, que contribueixen a crear una atmosfera especial que ens porta al passat.
D'aqui surten molts barcos que donen voltes pels canals. 1h costa 40 KR
L'ancora situada al començament del canal és un monument en memòria dels marins danesos que van perdre la vida durant la Segona Guerra Mundial.
Pel carrer de botigues més llarg d'Europa....
...hem arribat a la Rundetårn (en català: Torre Rodona) és una torre del segle XVII situada en el centre de Copenhaguen, Dinamarca. Sent un dels nombrosos projectes arquitectònics del rei Cristián IV, va ser construïda com a observatori astronòmic.
És coneguda pel seu passadís helicoïdal que recorre 7 voltes i mitjana abans d'arribar a la part més alta i per les àmplies vistes panoràmiques de la ciutat de Copenhaguen que ofereix.
La torre forma part del Trinitatis Complex, que també estava compost per una capella universitària, l'Església Trinitatis i una biblioteca acadèmica, que van ser les primeres instal·lacions construïdes específicament per la Biblioteca Universitària de Copenhaguen, fundada en 1482.
Actualment, la Torre Rodona té la funció de mirador, observatori astronòmic públic i monument històric. Així mateix, a la Sala de la Biblioteca, que es troba per sobre de l'església i a la qual només es pot accedir a través de la rampa de la torre, se solen exhibir exposicions i celebrar concerts.
Hem vist una exposició molt interessant a nivell de materials. Per exemple aquest vestit està fet amb canyes de beure.
I el Jaume, l'Annai jo hem anat a veure el Museu d'en Hans Christian Andersen, al costat de la Plaça de l'Ajuntament.
Vas passant per l'explicació d'alguns contes d'ell, realitzat amb autòmates i alguna projecció. Bastant fluixet. Evidentment les explcacions no estaven en castellà.
Després hem anat a descansar a l'hotel i per la tarda vespre hem sortit a veure el Parc d'atraccions Tívoli, al costat de la plaça de l'Ajuntament, és el parc d'atraccions més antic del món. Un lloc preciós que combina la bellesa dels seus jardins i passejos amb la diversió de les seves atraccions.
El parc es va construir a mitjans del segle XIX, i conserva aquest encant especial dels llocs d'altres èpoques que continuen complint la seva funció.
Encara que hi ha algunes atraccions modernes, no és precisament aquest el principal atractiu del parc. No és un parc pels quals busquen grans pujades d'adrenalina. L'atractiu està potser a combinar l'antic i l'actual, i a oferir un espai per a tots: grans i petits.
El millor és planificar el començament de la visita a la tarda, abans que fosquegi, per poder apreciar la transició des dels colors naturals a l'ambient romàntic de la il·luminació nocturna.
Cal tenir en compte també que si tenim pensat sopar en Tivoli cal fer-ho no més tard de les vuit, ja que a partir de les nou els restaurants deixen de servir plats calents i alguns d'ells tanquen directament, o anar de bocata.
L'accés a la majoria de les atraccions no va inclòs en el preu d'entrada al recinte.
En aquests links podeu veure un parell d'atraccions.
A més de les atraccions típiques se celebren espectacles i representacions, així com concerts massius en una esplanada situada dins del recinte. És recomanable consultar prèviament les dates dels concerts i els espectacles, no se celebren tots els dies.
Hem menjat uns dolços típics del parc, que és feien ja en l'any 1600. Els hem comprat en una dolceria que hi havia al parc. Boníssimss!!
Un parc preciós i inoblidable!!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario