Com sempre, la Teia,o sigui jo, he apretat per arribar d'horeta a l'estació. Estavem allà una hora i mitja abans. Quan li hem ensenyat el bitllet a un treballador del tren perquè ens digues la via, ens ha mirat amb cara rara i ens ha dit: FALTA UNA HORA!!!!
Glups!!! I ja ens teniu assegudets esperant!!! Catxondeo hi ha hagut per donar i vendre!!!
El que ha estat impressionant del trajecte en tren, és el pont que va de Suècia a Dinamarca.
Pont de Oresund. Medeix 16 quilòmetres.
A les dos bandes del tren veus mar, és espectacular.
El pont de Oresund va ser construït l'any 2000 i permet el pas de cotxes (autovia) i trens entre Dinamarca i Suècia. Abans de la seva construcció tot el tràfic entre els dos països es realitzava en ferri. El pont permet sortir del centre de Malmo (Suècia) i arribar al centre de Copenhaguen en menys de 40 minuts.
És necessari pagar peatge per creuar el pont. Les bicicletes no poden circular pel pont (però sí es poden portar amb tren).
El trajecte total, començant des de l'extrem suec, està format pel pont elevat visible sobre el mar, amb els pilons centrals que eleven l'altura del pont, una illa artificial i un tram submergit que uneix aquesta illa amb la costa de Dinamarca.
En el punt central els pilons aconsegueixen una altura de més de 200 metres sobre el nivell del mar.
De fet, el pont sobre el mar està compost en realitat per tres ponts. Dos d'aproximació i un pont central elevat que permet la circulació de vaixells per l'estret d'Oresund.
L'illa artificial (Peberholm) es va construir amb part dels materials extrets de l'estret a mesura que s'excavava el tunel i els forats pels pilars.
Com a curiositat en el pont, l'autovia va sobre la línia de ferrocarril, en arribar a la illa es fa una transició de manera que en el tram de túnel l'autovia circula en paral·lel amb el tren.
L'estació de tren de Copenhaguen és preciosa, sembla treta d'un conte d'Andersen!!!
Després de deixar les maletes a l'hotel, per cert ens ha agradat més que el d'Estocolmo, hem anat a veure el Museu del Disseny, però estava tancat per reformes. :-((
Aleshores hem decidit anar al barri de Christiania.
Hem passat per davant de l'Ajuntament.
L'Ajuntament, Radhuspladsen, és una de les zones més conegudes i animades de Copenhaguen i es pot dir que és el centre neuràlgic de la capital danesa. Aquí es troben els danesos per expressar la seva alegria i la seva tristesa. Dos cops ha reunit més de 100.000 persones, el maig de 1945 per cel.lebrar el fi de l'ocupació alemana i l'altre a l'estiu de 1992 per compartir amb la selecció de futbol la victòria a l'Eurocopa.
Per Dinamarca és el quilòmetre 0, a partir d'aqui es medeixen totes les distàncies.
L'edifici de l'Ajuntament, construït en 1903, per l'arquitecte, Martin Nyrop, és de planta rectangular, realitzada basant-se en el modernisme nòrdic i agafant elements del renaixement italià. La seva façana i el perímetre estan adornats amb multitud d'escultures de la mitologia nòrdica, sobretot dracs i serps. A l'interior es pot visitar el rellotge astronòmic de Jens Olsen, una veritable joia de l'enginyeria de la primera meitat del segle XX. Aquest edifici és el sisé que es va construir, els anteriors es van destruir per incendis. La figura dorada que està al mig, representa al bisbe Absalon, fundador de la ciutat.
També hi ha visites guiades a la part superior de la torre de l'Ajuntament, que amb una altura de 105 metres ofereix unes impressionants vistes de Copenhaguen.
Radhuspladsen està envoltada per grans edificis, entre els quals destaca per exemple el de l'Hotel Palace, construït a principis del segle XX
En la cantonada de l'avinguda H. C. Andersen amb Vesterbrogade, a la torre del Rishshuset, ens trobem a la famosa Noia del Temps de Copenhaguen, un baròmetre rotatori de 1930 amb dues figures femenines: una dona amb bicicleta per anunciar bon temps i una dona amb paraigua quan va a ploure. En l'actualitat no funciona el mecanisme, però sí és possible veure les dues figures. A sota hi ha un termòmetre.
Estatua d'en Hans Christian Andersen a un costat de l'Ajuntament, davant del parc Tivoli.
Abans d'arribar al barri independent de Christiania hem vist, l'Església del nostre Salvador (en danès “Vor Frelsers Kirke”) es troba en el districte de Christianshavn, als afores de Copenhaguen. Es tracta d'un bell edifici d'estil barroc que data del segle XVII i representa un dels monuments més importants de la ciutat. Va ser construïda sota el disseny de l'arquitecte Lambert van Haven i si bé va sofrir diverses remodelacions encara conserva l'estil original.
En el seu interior existeix una interessant decoració, amb estucs d'àngels i elefants, un altar al costat del que es disposen les estàtues de dues deesses gregues que representen la pietat i la justícia, i un púlpit daurat, entre altres objectes.
Es podia pujar a dalt de la torre de 95 m. d'alçada, per escales per 40 corones daneses, uns 5€. Estavem cansats del viatge en tren que ha durar quasi 6 hores i no hem pujat.
La Ciutat lliure de Christiania és un barri parcialment autogovernat d'uns 850 residents. Cobreix un àrea de 34 hectàrees al barri de Christianshavn (port de Christian). Christiania es va establir amb un estatus semilegal de comunitat independent.
Christiania està organitzada entorn de Pusher Street, carrer (a trams d'asfalt, a trams de llambordes, i a trams senzillament de terra) en la qual es troben alguns bars, tendes, souvenires i centres culturals. En sortir de Pusher Street ens trobem en un camí al voltant d'un canal. Aquest petit camí de terra passa entre les cases dels Christianitas, cadascuna personalitzada. Hi ha guarderies, ponts, i escultures en l'aigua.
En sortir per l'entrada principal de la ciutat de Christiania es pot llegir «You're now entering the EU» ("Està vostè entrant en la Unió Europea"), ja que els habitants de Christiania no es consideren pertanyents a la UE.
Dins del barri no es poden fer fotos.
Una miqueta de història...
El 26 de setembre de 1970 la història de Christiania comença amb l'enderrocament d'una tanca per part d'uns pares que volien terrens on els seus fills poguessin jugar. Es planteja un debat gràcies a un article en un periòdic, la qual cosa fa que una gran quantitat de persones funden Christiania, basant-se en la llibertat.
Això es fa en un terreny militar abandonat per l'exèrcit danès en 1971. El govern ho va acceptar i a més des de llavors es permet el consum i venda de drogues toves, també cal destacar que tenen lleis pròpies i no paguen impostos.
De tornada a l'hotel hem passat per l'edifici de la borsa, que es diu Drac-agulla, un dels edificis més antics a Copenhaguen, construït pel rei Christian IV de 1619-1640 en estil renaixentista holandès.
A dins es fan actes culturals. Precisament quan passaven hi havia una òpera. El públic estava esperant per entrar-hi.
Els dracs de la torre representen Suècia, Noruega i Dinamarca.
Copenhaguen és una ciutat de conte plena de canals i amb molta vida cultural al carrer.
De moment, excepte de Rússia a Finlàndia, quan hem canviat de país, ningú ens ha demanat passaport ni cap documentació acreditativa.
