TREN i MANTA: QUART DIA A FLORÈNCIA

Avui ha estat un dia de visites a esglèsies.

SANTA MARIA DA FIORE. EL DUOMO

CAMPANILE

El Miquel ha pujat fins a dalt de tot. Les vistes són espectaculars. És important anar a primera hora perquè és estret i hi ha molta gent que puja i baixa. Traieu les entrades amb antel.lació. 17€ i entra, el museu de l'oppera del Duomo, el Campanile, el Bapisteri, el museu d'art romà que hi ha a sota del Duomo i la Cúpula. L'entrada al Duomo és gratuïta. S'ha de fer cua a tot arreu.

El campanar o campanile de Giotto és la torre campanar de l'església Santa Maria del Fiore, catedral de Florència, situada a la plaça del Duomo. És un exemple típic dels campaniles italians, edificis separats de l'església destinats exclusivament a disposar-hi els campanars i evitar els danys per vibracions a l'edifici de l'església.

Amb una base quadrangular de 14,45 metres i una alçada de 84,70 metres, està compost dels elements arquitectònics següents, per nivell: Una base decorada: en el primer registre, medallons hexagonals representant la Caiguda original i la Redempció per la feina, en el segon per diamants, amb figures simbòliques dels planetes, les virtuts, les arts liberals i els sagraments, El segon nivell amb estàtues dels profetes i les sibil·les, els últims tres nivells amb obertures bessones, la terrassa del cim, accessible per una escala de 441 graons, cim que acaba amb un Fals arc. Els cinc nivells estan recoberts de marbres policroms com els del Duomo i els del Baptisteri de Sant Joan, aquests marbres són principalment marbre blanc de Carrara, verd de Prato, rosa de Maremma i vermell de Siena.

DUOMO

La basílica catedral metropolitana de Santa Maria del Fiore, o catedral de Santa Maria de la Flor és la seu episcopal de l'arxidiòcesi de Florència, Itàlia. És una de les obres mestres de l'art gòtic i del primer Renaixement italià. Símbol de la riquesa i del poder de la capital toscana durant els segles XIII i segle XIV, la catedral florentina és un dels edificis més grans de la cristiandat. El seu nom es refereix al lliri, símbol de Florència, o l'antic nom del poble anomenat Fiorenza. Però, per altra banda, un document del segle XV afirma que la «flor» es refereix a Crist.

A l'interior caben 10.000 persones.

L'interior és ombrívol i dóna una impressió de buidor. La relativa nuesa de l'església correspon a l'austeritat de la vida religiosa, tal com la predicava Girolamo Savonarola. Moltes de les decoracions de l'església s'han perdut amb el pas de temps o han estat traslladades al Museu de l'Opera del Duomo, com les magnífics "cantorías" (tribunes o púlpits per als cantaires) de Luca Della Robbia i Donatello. Com la catedral va ser construïda amb fons públics, alguns dels objectes d'art d'aquesta església estan dedicats a les persones il·lustres i líders militars de Florència.

A dins està enterrat Brunelleschi.

LA CÚPULA

També s'ha de pujar a peu. Té més esglaons que el campanile.

El 1419 va haver un concurs per dissenyar una nova cúpula per a la catedral. Els dos competidors més importants eren Lorenzo Ghiberti (famós per la seva tasca en les «Portes del Paradís», al baptisteri) i Filippo Brunelleschi. Al final es va encarregar als dos perquè era molt complicat en aquella época fer una cúpula amb aquestes dimensions. Brunelleschi no s'entenia amb Ghiberti i va marxar a Roma. Ghiberti no se'n va sortir i Brunelleschi va tenir que tornar per acabar-la.

EL MUSEU D'ART ROMÀ A SOTA DE LA CATEDRAL

EL BAPISTERI

El Baptisteri de Sant Joan (Battistero di San Giovanni) és un edifici religiós a Florència, Toscana, Itàlia. és particularment famós pels seus tres conjunts de portes de bronze, de considerable valor artístic.

El baptisteri té vuit costats iguals amb un rectangular agregat en el costat oest. Aquesta forma octogonal simbolitza els "vuit dies" (en llatí: vuitena dies). Aquest és el temps per a la Resurrecció de Crist, que sobrepassa la nostra setmana de set dies. Era considerat un símbol per a la vida eterna donat a través del baptisme, quan un passa de la vida del pecat a la vida de Crist. Els costats, originalment de gres, estan revestits en marbre blanc de Carrara modelat geomètricament, posseint marbre de Prato verd embotit i modelats amb l'estil romà entre els anys 1059 i 1128. Les pilastres a cada cantonada, originalment de pedra grisa, van ser decorades amb marbre blanc i negre en un disseny de zebra, realitzat per Arnolfo en 1293.

Fins fa poc en aquesta pica baptismal eren batejats tots els nens i nenes de Florència.

MUSEU DE L'OPERA DEL DUOMO

Aquí estan tots els originals del Duomo.

Es dedica principalment a les escultures de la catedral de Florència: objectes de l'exterior del Duomo, el campanar i el baptisteri. Hi ha sales dedicades a Brunelleschi, exhibint-eines utilitzades en l'època de la construcció de la catedral, dues maquetes, una de la catedral i una altra de la façana.

Coses curioses:

Una verge amb ulls de vidre.

L'Abacuc fet pel Donatello.1434-1436. Quan el va acabar estava tant orgullós de la seva obra que li va dir a l'estàtua: "Parla, imbècil"

Els florentins li deien a l'estàtua cap de carbassa. Zuccone.

Maria Magdalena penitent de Donatello. El que li cobreix el cos és el propi cabell. Aquesta estàtua fa una mica d'angúnia.

També hi ha la Pietat florentina de Miguel Angel, concretament la que volia posar a la seva tomba. Però quan l'estava fent es va enfadar perquè el marbre era molt dolent i la va trencar. Anys després un deixeble la va recomposar però està inacabada.

A molst llocs de Florència hi han cartells on posa on van arribar les aigües del riu Arno en les diferents riades que ha tingut la ciutat. També dins les esglèsies i museus.

BASÍLICA DE LA SANTA CROCE

La basílica de la Santa Creu (en italià, basílica de Santa Croce) és una destacada basílica renaixentista italiana aixecada a la ciutat de Florència. Es va començar a construir el 3 de maig de 1294 sobre les ruïnes d'una petita església erigida cap 1222 pels franciscans, en vida de Sant Francesc d'Assís. El mestre d'obres (avui diríem arquitecte) va ser Arnolfo vaig donar Canvi, qui va rebre l'encàrrec de reemplaçar la petita església anterior per una més gran, que superés a Santa Maria Novella, iniciada 50 anys abans pels dominics.

Aquí estan enterrats: Maquiavelo, Miguel Angel,Rossini, Galileo ( no deixa de ser curiós que ell estigui enterrat en una esglèsia quan en vida va estar perseguit per la Inquisició), entre d'altres.

Aquesta creu és la que dona nom a la basílica

MUSEU DE LEONARDO DA VINCI

Val 7€ l'entrada. No és massa recomanable. Potser si vas amb nens els hi pot fer gràcia. Estan reproduïts en fusta uns quants artefactes que va construïr Leonardo.