A la sortida de l'aeroport d'Edimburg hi ha un autobús:Airlink, que en mitja hora et porta a l'estació de tren Waverley Station. Entremig va fent parades. 4,50 £ per persona.
Hem arribat als apartaments Dunedin. Excel.lents. Una bona opció. Amplis, nous i amb molta llum.
Hem començat la nostra estada a Edimburg passejant per la Royal Mile.
La Royal Mile (Milla Reial) és el carrer més famós d'Edimburg. Comunica el Castell d'Edimburg, a l'oest, amb el Palau de Holyroodhouse, a l'est. Com a curiositat, la seva longitud, 1.814,2 metres, dóna origen a una mesura una mica desconeguda, la milla escocesa.
Al llarg de tot el carrer hi han desenes de carrerons (closes) i patis (courts). Hem accedit a alguns d'ells per delectar-nos del gust medieval de la ciutat.
Músics de carrer fent la seva feina.
Això si, mooooolta plujaaaa
Passejant ens hem trobat amb una petita sorpresa: el Museum of Childhood (el museu de la joguina).
Tots els museus són gratuïts, excepte les exposicions temporals.
El Museu de la joguina va ser el primer museu del món especialitzat en la història de les joguines.
La col·lecció, que va del segle XVIII al segle XXI, va ser originàriament obra de Patrick Murray (1908-1981), regidor d'Edimburg i apassionat col·leccionista de joguines i records de la infància.
Una altra sorpresa:
És un mercat escocès tradicional situat a l'històric i únic Tron 'Kirk' (o església), que es troba just al centre de la Royal Mile High Street. Originalment acabat el 1647, el Tron Kirk ha quedat dins del teixit de la història de la Ciutat Vella d'Edimburg i continua sent un edifici important. Els vitralls són magnífics.
Un altre museu molt interessant: Camera Oscura & World of Illusions. És l'atracció d'època més antiga d'Edimburg, delectant als visitants des de 1835.
Actualment hi han molts més efectes gràcies a les noves tecnologies. L'entrada val 11 £
Més coses curioses: Bobby, un gos de raça Skye Terrier, va ser el millor amic del policia John Gray fins a la seva mort per tuberculosi a 1858. Després que el seu amo fos enterrat en el Cementiri Greyfriars, Bobby no es va moure del costat de la seva tomba mai més (per aquesta raó és conegut com Greyfriars Bobby). Durant els 14 anys següents Bobby va romandre al costat del seu amo mentre els habitants de la ciutat li portaven aliments. El 1872 Bobby va morir i per fi va descansar en pau al costat de la tomba del seu estimat amo. Bobby es va convertir en un heroi per als ciutadans d'Edimburg i avui dia es pot contemplar la seva imatge en una estàtua situada al sud del Pont George IV, visitar la seva tomba al Cementiri de Greyfriars, veure el seu plat i el seu collaret al Museu de Edimburg o bé conèixer la seva història a través dels llibres i pel·lícules que el van elegir com a protagonista.
The Elephant House, en George IV Bridge, és la cafeteria que més es relaciona amb J.K. Rowling. Encara que en una inscripció a la porta The Elephant House presumeix de ser «el lloc de naixement de Harry Potter», la veritat és que no va obrir fins a 1995 i, en aquell moment, el primer llibre de la saga ja avançava amb fluïdesa.
Però, encara que s'hagin pres certa llicència artística i la idea no naixés allà, és veritat que l'autora va escriure moltes tardes en una taula del fons de la cafeteria, al costat de la finestra, les esplèndides vistes sobre el castell d'Edimburg i el cementiri de Greyfriars expliquen que li van servir d'inspiració per construir la seva emocionant història. Molts noms dels personatges són persones que estan enterrades en el cementiri.
Molt a prop del cementiri de Greyfriars s'alça l'espectacular George Heriot 's School, el fundador, George Heriot, va idear una escola on els nens orfes podien rebre educació gratuïta. Avui dia és una prestigiosa escola privada, i es diu que Rowling es va inspirar en ella per crear la inoblidable Hogwarts.
De fet, els alumnes de George Heriot 's School estan dividits en quatre cases, com els mags de Hogwarts: Lauriston (caracteritzada pel color verd), Greyfriars (blanc), Raeburn (vermell) i Castle (blau). ¿Slytherin, Hufflepuff, Gryffindor i Ravenclaw? Durant el curs, cada alumne aspira a aconseguir punts per a la casa respectiva gràcies al bon rendiment acadèmic, entre altres mèrits.
A Escòcia l'educació és gratuïta i les escoles privades (n'hi ha poques), valen una fortuna.
En aquest cementiri es pot visitar dos punts interessants. El primer és la tomba de William McGonagall, un autor guardonat amb el títol de pitjor poeta de la història del Regne Unit. Es rumoreja que d'aquí prové el nom de la professora Minerva McGonagall, ja que la mateixa Rowling va comentar que li semblava curiós el contrast entre aquest poeta d'estar per casa i una dona brillant com la professora.
El segon lloc és la tomba de Voldemort. En un racó del cementiri, una làpida recorda un pare i un fill anomenats Thomas Riddell.
En els llibres de Harry Potter, el nom real de Voldemort és Tom Marvolo Riddle i, encara que escrit de diferent manera, el pare i l'avi del «què no ha de ser nomenat» també compartien el nom de Tom / Thomas, i Harry visita les seves tombes en les novel·les.
Per trobar la tomba de Voldemort al cementiri de Greyfriars, des de l'entrada principal del cementiri s'ha de caminar recte fins al fons, creuar la muralla de pedra per la porta, girar a la dreta i caminar gairebé fins al final. La tomba es troba a la paret.
The Elefant House
A davant de l'Ajuntament hi ha un mini passeig de la fama on artistes i gent famosa ha gravat les seves mans. Aquesta és la de J.K. Rowling.
I canviant de tema, cada diumenge a les 18:00 de la tarda hi ha un concert gratuït a l'Esglèssia de Sant Gilles. Està a la Royal Mille.
Aquest és el carrer més fotografiat d'Edimburg. Hi ha un lloc on fant uns bocates de porc boníssims. A l'aparador hi ha el porc cuinat, i conforme va passant el dia el porc va minvant. Tanquen quan el porc s'acaba.
A Edimburg a l'agost hi han cinc festivals. Dansa, òpera, cabaret, circ....
I també hi ha un festival de Military Tatoo, gaiters. Aquestes grades serveixen per veure les actuacions d'aquests gaiters. En elles hi caben 8000 persones i està dins del Castell d'Edimburg.
El castell d'Edimburg és una antiga fortalesa, que domina l'horitzó de la capital d'Escòcia, des de la seva posiició a sobre del Castle Rock. És la segona atracció turística del país més visitada. Algunes de les estructures del castell daten d'abans del segle XVI durante l'Assalt Lang, amb l'excepcional capella de Santa Margalida que és l'edifici més antic d'Edimburg, i data de principis de segle XII.
Hi han unes vistes espectaculars.
Una curiositat sobre un canó:
Aquest canó situat a pocs metres de la Bateria d'Argyle és probablement el canó més visitat pels turistes que arriben al Castell d'Edimburg; la seva popularitat es deu al fet que quan el rellotge marca les 13 hores l'artefacte és encès i dispara una bala. Això passa tots els dies de l'any des de fa segles, excepte els diumenges, el divendres Sant i el dia de Nadal.
Al castell hi ha un cementiri de gossos. Aquest cementiri del Castell d'Edimburg data de l'any 1840 i es va crear com a conseqüència de l'aïllament que patia el castell en certes ocasions, a causa de afers bèl·lics i la necessitat de donar un lloc de descans a les mascotes de l'exèrcit.
No es pot entrar però es pot veure des d'una de les terrasses del castell.
La presó del castell:
Aquesta va ser la primera presó per a presoners de guerra que es va construir a Edimburg. Va ser aixecada en 1758, durant la guerra entre Escòcia i França que va durar uns 7 anys. En ella no només van estar tancats milers de soldats del bàndol contrari sinó que també va allotjar a una vintena de pirates del Carib que van ser capturats mentre navegaven per la costa d'Argyll.
Els Jardins de Princes Street (Princes Street Gardens) són el parc urbà més important del centre d'Edimburg. Separen la Ciutat Vella de la Ciutat Nova.
Els jardins tenen unes dimensions de més de 150.000 metres quadrats i estan dividits en dues parts per The Mound, un turó artificial que comunica les dues parts de la ciutat i en la qual es troba la Galeria Nacional d'Escòcia.
La superfície que ara ocupen els jardins va ser durant segles el llac més important d'Edimburg: el North Loch o Llac Nord. El Llac Nord, inicialment un aiguamoll, va ser utilitzat com a defensa natural de la ciutat per complementar la tasca del castell. Amb la part nord i oest protegides, Edimburg només necessitava muralles en les seves parts sud i est.
Des de l'Edat Mitjana fins al segle XIX, el North Loch va ser utilitzat per fer proves de bruixeria, per fer desaparèixer cadàvers, com a abocador d'aigües residuals i com a font d'aigua "potable". Aquest va ser un dels principals motius de la insalubritat de la ciutat i de les contínues malalties que minvaven la població.
Els jardins Princes Street Gardens es van inaugurar el 1820 després de drenar el llac.
Barri Dean Village
Dean Village és coneguda per molts com Water of Leith Village causa de que es troba a la zona de Water of Leith, un racó pacífic i natural en plena Edimburg.
Aquest petit barri d'Edimburg va ser construït al segle XII per uns abats i durant molts anys va ser una zona pròspera de la ciutat. Existia una petita indústria a la vora del Riu Leith que funcionava gràcies a uns molins de vent que brindaven energia i permetien una producció constant. No obstant això, a mitjans del segle XX una crisi econòmica va afectar profundament els amos de la indústria que va haver de tancar i tota la zona va començar a patir les conseqüències, empobrint-se profundament.
Per arribar al Museu Nacional d'art Modern, on hi ha alguna obra de Dalí, Miró, Magritte, Max Ernst, Delvaux...pots passar per un petit camí que voreja el riu i travessar un gran cementiri.
A Escòcia els cementiris sont utilitzats pels seus habitants per passejar...no té res a veure amb la nostra tradició.
Quan vam passar per aquest cementiri per anar al museu ens vam perdre i ens va entrar una mica de yuyu!!! 😱😱. Encara no tenim interioritzada la tradició celta.
Un detall del bar del museu:
Palau de Holyrood
Situat en un dels extrems de la Royal Mile, el Palau de Holyroodhouse, conegut com Palau de Holyrood, continua sent avui dia la residència oficial de la Reina d'Anglaterra a Escòcia. L'edifici és una joia de l'arquitectura clàssica, amb una impressionant decoració barroca al seu interior.
Va ser a partir de l'Edat Mitjana quan els reis van canviar el fred Castell d'Edimburg per la confortable abadia de Holyrood. En 1503 Jacobo IV va ordenar la construcció de la primera residència i, anys després, Jaime V va fer construir la torre en la qual viuria la Reina Maria Estuardo entre els anys 1561 i 1567.
Va ser un segle més tard quan Carles II el va transformar en un dels palaus més admirats d'Escòcia.
Nosaltres no vam poder entrar perquè vam arribar tard. Totes les atraccions turístiques, museus, etc... tanquen a les 17:00.
Aquí tenim al Jaume i l'Anna marcats amb una rodona vermella tornant del Tron d'Artur. Els vam fotografiar des del nostre apartament.
Arthur 's Seat ( "El seient d'Arturo") és el pic principal d'un grup de pujols que formen la major part de Holyrood Park, un espai natural amb un paisatge similar als Highlands a prop del centre d'Edimburg, aproximadament quilòmetre i mig a l'est del Castell d'Edimburg. Els pujols s'eleven sobre la ciutat fins a una alçada de 251 m i proporciona una vista panoràmica de la ciutat; a més és molt senzill d'escalar, el que el converteix en un passeig molt popular. Encara es pot ascendir des de gairebé qualsevol direcció, la forma més senzilla és des de l'est, amb suaus costes cobertes d'herba sobre el Dunsapie Loch.
És comú pensar que el seu nom és una derivació de les llegendes del Rei Artur, tal com apareixen en el I Gododdin. No obstant això, també s'ha suggerit que pot ser una derivació d'Archer 's Seat ( "El seient de l'arquer"), atès que aquesta roca era un punt significatiu en la defensa de la ciutat.
També vam fer la visita del Mary King's Close
Mary King 's Close és un important carreró comercial del segle XVII situat a la zona antiga d'Edimburg (Escòcia). Avui dia es troba tapiat per l'edifici de la City Chamber, l'actual ajuntament de la ciutat.
La Royal Exchange, com al principi va ser anomenat aquest gran edifici del considerat arquitecte John Adam, va començar a construir-se en 1753 sobre els fonaments de cinc carrerons de la ciutat: Stewart Close, Pearsons Close, Allan Close, Craig Close i, finalment i més important, Mary King 's Close, van quedar sepultats per ell.
Actualment, aquest complex de carrerons congelats en el temps des del segle XVII forma un laberint en les profunditats del centre històric de la ciutat, i és el que anomenen "la ciutat subterrània" d'Edimburg.
El close, després de ser en part enderrocat i tapiat va ser tancat al públic durant molts anys arribant a ser una font per mites i llegendes urbanes d'històries de fantasmes de les víctimes de la pesta que van morir en aquestes cases.
Mary King 's Close va ser reobert al públic l'abril del 2003 com a atracció turística. Ara, visitant el carreró es pot experimentar com va viure, treballar i va morir la gent al Edimburg del segle XVII.
La visita és fluixeta. Ens esperavem més.
El que si recomanem és el tour free SANDEMANS, i si el vostre guia és en Borja, millor que millor.
També hem fet un tour nocturn:
Tour de los Fantasmas de Edimburgo - Tour en castellano. Gestionat per Civitatis.
No ens ha agradat. Massa anecdòtic i folkloric, tenim la sensació que ho hauríem d'haver contractat també amb Sandemans i hagués estat millor.
Això si, hem vist Edimburg de nit i és preciós.
Hem entrat en aquest cementiri:
Als panteons posaven aquestes reixes perquè els lladres de cadàvers no poguèssin emportar-se els cossos. Aquí estem dins d'un d'ells.
Un fenòmen estrany és la làpida d'aquest home. L'han netejat moltes vegades però sempre surt aquesta cara per la part del darrera.
Edimburg es diu que està construïda sobre 7 turons de la mateixa manera que la ciutat de Roma.
Aquesta nit hem anat aquí:
El turó de Calton (Calton Hill) que està situat just al final de Princess Street i forma part del Patrimoni de la Humanitat d'Edimburg. És un dels millors miradors de la ciutat ja que es troba a 100 metres sobre el nivell del mar i a més posseeix diversos dels monuments més famosos d'Edimburg, per la seva inutilitat.
El Monument Nacional, unes columnes que no es van poder acabar per falta de pressupost.
Monument a Nelson, que és un far que no es veu des del mar.
L'observatori, que no serveix per res perquè el cel pràcticament mai està estelat per la claror de la nit que hi ha en aquest lloc.
També ens van explicar que a sobre de les tombres dels masons hi han atuells. Si és més gran la persona enterrada és més important. Dalt d'aquest turó hi ha una de molt gran.
Realment les vistes des de Calton Hill són espectaculars.
I ara si, adèu Edimburg, fins la propera, marxem cap a Aberdeen!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario