De Cefalú hem agafat el tren i hem anat a Messina, allà hem fet canvi de tren fins a Siracusa. Aquest tren molt millor que l'altre, amb més espai i més nou.
Cada trajecte ha tingut una durada aprox. de 2:45.
Mica en mica s'ha anat omplint dels venedors de platja que tornaven cap a Catània, ja que allà el tren s'ha buidat. La majoria homes de color.
Siracusa és una de les ciutats que ens ha agradat més fins ara.
A l'arribar hem anat a passejar pels carrers d'Ortigia, la seva península, que va ser el primer nucli de població i van fundar els corintis.
La Piazza del Duomo a la vesprada, amb la catedral de Siracusa. A un costat de la plaça hi ha l'església de Santa Llúcia que és la patrona de la ciutat. Hem vist moltes imatges amb un ganivet clavat al coll de la santa i ens han explicat que la mostren així perquè va morir decapitada, que lo dels ulls és una llegenda.
Il Duomo di Siracusa Athena, s'aixeca sobre les restes de l'antic temple dòric construït el segle Vè aC pel tirà Gelone. De l'antic temple, que tenia 14 columnes laterals i 6 frontals, encara són visibles algunes columnes del peristil, mentre que altres restes del temple es troben al Museu Arqueològic Regional "Paolo Orsi" de Siracusa.
La font de Diana y el seu tiet
Una obra de l'escultor Giulio Moschetti, en 1907.
Ortígia està plena de carrerons i de botigues molt originals. Moltes d'elles són d'artistes que vénen els seus productes.
Les vistes al mar des d'Ortígia.
Al costat del mar i rajant aigua dolça està la Font d'Aretusa. Alpheus era un caçador apassionat que es va enamorar bojament de la nimfa Aretusa , una caçadora de la comitiva d'Artemisa que havia promès romandre verge la resta de la seva vida. Per tant, la nimfa va rebutjar les pretensions de l'oceànide i va fugir a l'illa d'Ortígia. Allà es va transformar en la font per lliurar-se del seu assetjador. Llavors Alpheus es va transformar en un riu del Peloponeso, i expliquen que les seves aigües s'internen a la terra i viatgen fins a Ortígia per unir-se a les de la seva estimada.
D'aquí la font. Hi han ànecs que es passegen lliurament pels costats.
La porta de Marina i el seu pare mirant el plànol.
El parc arqueològic està en una altra zona de Siracusa, en el interior. L'entrada val 10 €. La meitat si portes el carnet de docent. El teatre grec estava tapat parcialment per les funcions de l'estiu i l'amfiteatre romà estava en reformes.
També vam veure L'Orella de Dionysius que és una cova que es troba a la zona de "Latomia del paradís" (Pedrera) a Siracusa. El "latomias" (que en grec vol dir tallar pedra) són grans cavitats naturals a la paret de pedra calcària que van ser eixamplades i habilitades pels antics habitants de Siracusa.
Fa 65 metres de llarg, 23 metres d'alt i entre 5 i 11 metres d'ample.
Vam llogar un cotxe i vam anar a la Vall del Noto.
La ciutat de Noto és patrimoni de la humanitat des del 2002.
El 1693 va haver un terratrèmol que la va devastar. Del desastre va sorgir l'oportunitat de construir una nova ciutat, segons el gust barroc de l'època. Carrers paral·lels intercal.lats amb places. Esglésies, palaus i convents amb escales molt grans.
Aquí podeu veure una còpia en sorra del que fan els habitants de Noto el mes de maig: La Inflorata. Guarneixen els terres dels carrers amb flors.
Estem passant molta calor i estic bevent molta aigua frizante (amb gas), i de sobte he tingut una al·lucinació. Seran les bombolles que se m'han pujat al cap ??
No hay comentarios:
Publicar un comentario