Avui per primer cop hem agafat el metro a Sant Petesburgo. No té les estacions espectaculars de Moscú, però té coses curioses. És el metro més profund del món, quan baixes per les escales mecàniques no veus el final.
En comptes de donar-te un bitllet amb paper, et donen una moneda que has d'insertar per entrar.
En una de les parades hi han com unes portes que semblen ascensors, la gent s'espera a cada porta, però en realitat són entrades als vagons. Quan arriba el metro s'obren les portes tipus ascensor i les portes dels vagons, la gent entra i tot es torna a tancar. Cada 4 o 5 metres hi ha una porta.
També hem agafat el bus turístic per veure esglèssies i catedrals.
Segons han explicat San Petersburgo, és una ciutat creada pel tsar Pedro el Gran que tant si com no volia una ciutat en aquest lloc, encara que s'inundés cada dos per tres, encara que la seva terra no fós bona per conreuar....Va fer construir cases i va obligar a nobles i camperols de diferents parts del pais a abandonar les seves cases i a instal.lar-se a San Petesburgo.
Va ser fundada en 1703 al *reconquistar Rússia la sortida al mar de Suècia sota el seu regnat i així va reforçar la presència de Rússia en aquesta regió, obrint al mateix temps una “finestra a Europa”.
Per al desenvolupament de la ciutat, l'emperador Pedro I es va inspirar a Venècia i va prohibir els ponts permanents sobre el riu *Neva perquè s'assemblés al Gran Canal, i també en *Ámsterdam, promovent la construcció de canals als carrers.
O sigui que San Petersburgo és una ciutat imposada, però que amb els anys a esdevingut una ciutat pont entre Rússia i Europa.
Una cosa divertida que han explicat, és que la realesa i els nobles feien moltes festes, i que les dones tenien molta cura dels seus vestits i encarregaven robes a l'estranger per fer-los. Per no repetir els teixits es va crear la figura de la dona espia. Aquesta dona anava a casa de les nobles i averiguava quin teixit es posarien les senyores per no repetir-ho. Si l'amfitriona de la festa estava enemistada amb alguna d'elles, comprava la mateixa tela i folrava les cadires i els sofàs amb ella. El dia de la festa la que portava el mateix teixit que les cadires es moria de vergonya. Jajajaja, vaya tela!!!!
Hem visitat la Iglesia del Salvador sobre la Sangre Derramada. Fan pagar 250 rublos per persona.
És preciosa, per fora i per dins.
Va ser construïda sobre el lloc on el tsar Alejandro II de Rússia va ser assassinat, víctima d'un atemptat el 13 de març de 1881 (1 de març per al calendari *juliano, en vigor en aquesta època). Durant la Segona Guerra Mundial i el bloqueig de la ciutat, una bomba va caure damunt de la cúpula més alta de l'església. La bomba no va explotar i es va trobar dins de la cúpula de l'església durant 19 anys. Només quan els obrers van pujar a la cúpula per apedaçar les goteres la bomba va ser trobada i retirada. Llavors es va decidir començar la restauració de l'Església de la sang vessada. Després de 27 anys de restauració l'Església de la sang vessada va ser inaugurada com a museu estatal on els visitants poden conèixer la història de l'assassinat d'Alejandro II.
Totes les imatges de les parets i els sostre estan fetes amb mosaic.
Davant de l'esglèsia hi ha un mercadillo, és aconsellable regatejar. Primer ens demanaven per una pintura 28€ i com que no ens agradava ens la deixaven per 18€, al final no l'hem comprada perquè no ens agradava.
Després hem anat al Acorazado Aurora.
El 25 de de octubre de 1917, el rebuig d'una ordre al cuirassat Aurora de partir al mar, va ser el punt de partida de la revolució d'octubre a Rússia. A les 21:45 p. m. un tret del seu canó de popa, va ser el senyal per a l'inici de l'assalt al Palau d'Hivern a Petrograd, en el qual van prendre part obrers, soldats i mariners, entre ells els 590 de la tripulació del buc.
L'estació de ràdio de l'Aurora va transmetre la crida de Vladimir *Ilich Lenin "Als ciutadans de Rússia", i el Palau d'Hivern dels Tsars a Petrograd va ser assaltat i prenent, dirigits els revolucionaris pel Partit Bolxevic.
L'Aurora, era un dels tres creuers cuirassats que componien la classe *Pallada, construïts per servir en l'Oceà Pacífic, va ser botat l'11 de maig de 1900 i assignat el 29 de juliol de 1903. En el dia del *cañonazo, el comitè revolucionari del navili va triar com a capità al mariner *Aleksandr *Belyshev, ja sotmesos els oficials tsaristes al comandament.
L'Aurora formava part de la Segona Esquadra del Pacífic rus, anteriorment en la flota russa del Bàltic, la qual va ser enviada des del Bàltic al Pacífic sota el comandament del Vicealmirall Iván *Rozhestvenki. Durant la travessia va rebre danys lleugers sota els trets del foc amic en l'incident del banc *Dogger.
El 27 i el 28 de maig de 1905, l'Aurora va prendre part de la Batalla de *Tsushima, al costat de la resta de l'esquadra russa. Sota el comandament de l'almirall *Oskar *Enkvist, l'Aurora va aconseguir evitar ser destruït al contrari de la majoria de bucs russos i, amb altres dos creuers, va aconseguir arribar a la neutral Manila, a Filipines, on va ser internat.
En 1906, l'Aurora va retornar al Bàltic, i va ser utilitzat com a buc d'entrenament de cadets. Des de 1906 a 1912 el buc va visitar diversos països, i al novembre de 1911 va estar present a Bangkok com a part de les celebracions en honor a la coronació del nou Rei de Siam.
El cuirassat va cooperar també en l'operació internacional d'ajuda als *superviventes del terratrèmol de Messina, a Sicília, Itàlia.
Durant la Primera Guerra Mundial va operar en el Bàltic i en 1915 el seu armament principal va ser canviat per catorze canons de 152 mm. A la fi de 1916, es va traslladar a *Petogrado per a reparacions majors, i el 25 d'octubre de 1917 va fer el tret del seu canó de popa.
En 1922 va ser retornat al servei actiu com a buc d'entrenament i, durant la Segona Guerra Mundial, els seus canons van ser retirats per ser usats com a defensa terrestre a Leningrad. Va ser portat al port de *Lomonosov, on ràpidament va ser atacat per l'aviació i artilleria nazis. El 30 de setembre de 1941 va ser enfonsat pels propis russos i, va ser *reflotado en 1948.
La visita és gratis.
L'Anna i jo hem fet 1h30' de cua, plovent. I la veritat és que no val res. És una estafa. Nosaltres voliem veure l'interior del vaixell, la sala de màquines, els camarots, la sala de comandament, etc...dons res de res. Aquesta zona estava restringida per el personal.
El Miquel i el Jaume, mentre estaven fent una cervesseta, ens hagués valgut la pena fer el mateix que ells.
I després plovent hem anat a la Fortalessa de Sant Pere i Sant Pau.
La fortalesa va ser manada construir per Pedro I el Gran el 27 de maig de 1703 (segons calendari gregorià, i 16 de maig segons el *juliano), sobre la petita illa de *Zayachi, en el riu *Nevá. Construïda durant la Guerra del Nord, la fortalesa mai va entrar en batalla. La fortalesa té forma hexagonal amb 6 bastions en cadascun dels seus angles. En un primer moment es va construir en fusta i terra, però es va reconstruir en pedra des de 1706 fins a 1740.
Des de 1720 aproximadament, va servir d'allotjament a la guarnició de la ciutat i de presó de presoners polítics, entre uns altres. El bastió de *Trubestskoy, construït en la dècada dels 1870, es va convertir en el bloc principal de la pressó.
La catedral es va edificar entre 1712 i 1733. Consta d'una torre campanar de 123,2 m d'altura amb una cúpula rematada amb un *angelote.
Durant 1917, va ser atacada per soldats amotinats del regiment *Pavlovskii i tots els seus presoners van ser alliberats. Quan el 4 de juliol (calendari *juliano) els bolxevics van intentar prendre la fortalesa, els 8.000 homes de guarnició es van declarar pro-revolucionaris, encara que després va tornar a mans governamentals.
El 25 d'octubre (c. *juliano), la fortalesa va tornar a les mans dels bolxevics. En aquest dia va tenir lloc la batalla contra el Palau d'Hivern, que va ser bombardejat des de la fortalesa.
En 1924, la major part de la fortalesa va ser transformada en museu. Va sofrir greus danys durant la Segona Guerra Mundial a causa dels bombardejos nazis. Després de la guerra va ser restaurada.
Cosa curiosa, quan passes el pont per arribar, a l'aigua hi ha una escultura d'un conill.
La gent li tira monedes a veure si cauen damunt de les fustes que l'aguanten. Suposo que deu portar bona sort, o s'ha de demanar algun desig.
El Jaume ha tirat una moneda, ha rebotat a la fusta i xof! a l'aigua...aiiii!!!
I la foto obligada, a la punta de la fortalesa!!!
L'Anna ha trobat en uns dels seus jardins unes cadires i no ha pogut resistir la temptació!!!!
És que portem un cansament!!!!! jajajajaja
Al vespre hem anat a veure MY FAIR LADY, en rus MEA PULCHRA PUELLA, al Teatro Mariinsky.
El Teatre *Mariinski (rus: Мариинский театр), anteriorment conegut com el Teatre d'Òpera i Ballet *Kírov (1935-1992) i com a Acadèmia Nacional d'Òpera i Ballet (1920-1935), és un teatre històric d'òpera i ballet a Sant Petersburg, Rússia. És seu del cèlebre Ballet *Mariinski (anomenat Ballet *Kírov durant l'època soviètica).
El seu director general és *Valeri *Guérguiev, després del retir de *Yuri *Temirkánov en 1988.
Deu el seu nom a María *Aleksándrovna, esposa del tsar Alejandro II de Rússia. Va ser construït entre 1859 i 1860 per l'arquitecte Alberto *Cavos, inspirat en el treball de *Gottfried *Semper, en particular l'Òpera de Dresden. La història del teatre es remunta a la fundació en 1783, per ordre de la tsarina Catalina II de Rússia, del Teatre *Bolshói *Kámenny el repertori del qual va ser transferit en 1886 al Teatre *Mariinski.
Durant l'era soviètica es va conèixer amb el nom de Teatre *Kírov en honor al polític soviètic *Serguéi *Kírov. Va tornar a utilitzar-se el seu nom original en 1992.
Teniem els seients en una llotja, però resulta que quan han vingut els de davant, no es veia res. Hem protestat i ens han posat en un altre lloc, on jo he agafat mal de cervicals, l'Anna rampes a les cames, el Jaume mig dormit i una mica més i es cau, i el Miquel s'ha donat un cop al cap amb una escultura que tenia darrera....o sigui que entre l'obra i els imprevistos no hem donat l'abast!!!! Jajajaja
El teatre preciós però el musical no valia res, ni els cantants, ni la coreografia, ni l'escenografia, ni la direcció....un desastre.
Hem marxat a la mitja part, perquè durava 3h30' i ja portavem 2h.
I a l'hotel un soparet romàntic amb vistes i sushis, per variar, jajajaja.
2 comentarios:
I de quin color porteu la roba?
Ja heu espiat?
Urgell
Nosaltres som molt senyores. No ho farem mai, això. Molts petonets.
Publicar un comentario